Blog > Tags: Salut mental

Com afecta el treball de cures sobre la qualitat de vida i la salut de les dones cuidadores?

Salut i cures

Més del 80% de les dones cuidadores manifesta que el seu estat de salut ha empitjorat des que té cura de la persona dependent, i el 65% de les dones cuidadores considera que la seva salut és dolenta. De fet, l’efecte negatiu de les cures també afecta a la qualitat de vida de les dones cuidadores, especialment en la manca de temps personal, el cansament, l’estrès i l’angoixa.

Que el treball de cures té un efecte negatiu en la salut de les dones cuidadores no és cap secret, però l’estudi Salut i qualitat de vida de les dones cuidadores informals (realitzat a encàrrec del Departament de Transversalitat de Gènere de l'Ajuntament de Barcelona) ens ha permès endinsar-nos en la realitat de moltes dones que s’encarreguen de cuidar a les seves parelles o marits dependents, als seus pares o mares dependents o als seus fills o filles amb necessitats especials. Bona part d’aquestes dones han de compaginar l’assumpció de les cures amb una feina remunerada, i sovint amb altres responsabilitats, com ara la gestió de la llar o la cura de la resta de la família. Vegem altres conclusions de l’estudi:

La responsabilitat de les cures no es distribueix

Tot i que altres membres de la família puguin col·laborar o oferir suport en algunes activitats, la gestió mental i l’organització de les cures recau sobre la cuidadora principal. Es tracta, a més, d’una activitat present les 24h del dia, ja que la cuidadora no se’n pot desprendre.

La distribució de les cures es basa en el model familiar

Quan un/a membre de la família comença a tenir necessitats de cures, la cuidadora principal organitza la xarxa familiar. Però no és fins que aquesta comença a resultar insuficient que  sol·liciten serveis externs, públics o privats, de suport a les cures.

La distribució del treball de cures és major quan no es conviu amb la persona dependent

El fet de no conviure-hi facilita la participació d’altres membres de la família, a banda de la cuidadora principal, que s’organitzen per cuidar a la persona dependent. En canvi, quan la cuidadora principal conviu amb la persona amb necessitats de cura, la resta de la xarxa familiar està menys present. Hem vist que més del 80% de les dones cuidadores que no hi conviuen tenen suport de la família, mentre que això passa només amb el 60% de les dones que sí hi conviuen.

cures dones

Quins són els perfils i les situacions de malestar més comunes de les dones cuidadores?

L’edat, la convivència i la relació amb la persona amb necessitats de cures donen lloc a situacions diferenciades de malestar que es corresponen amb diferents perfils i situacions de les dones cuidadores:

1. Dones que cuiden de les seves parelles. Dones grans (més de 65 anys) que cuiden del seu marit, i que ho han fet tota la vida. El rol de cuidadora és assumit dins del contracte matrimonial i no es viu de forma problemàtica. Això fa que experimentin menys sentiment de culpa i ràbia pel fet de cuidar, tot i que aquest malestar augmenta quan ja no es poden fer càrrec de les cures, que han fet tota la vida, pel deteriorament de la seva salut.

2. Dones que cuiden del seu pare o mare dependent. Dones joves (de menys de 65 anys) que, en un moment donat, han de fer-se càrrec del seu pare o mare quan envelleixen o apareixen malalties cròniques. El rol de cuidadora apareix com una imposició, especialment quan la resta de la família no s’implica. És aleshores quan apareixen sentiments de ràbia i irritació, la càrrega de les cures es viu en solitud i amb una sensació d’incomprensió. A més, les dones troben dificultats per compaginar el treball de cures amb les seves obligacions laborals i la seva situació econòmica pot empitjorar.

3. Dones que cuiden dels seus fills o filles amb necessitats especials. Mares que tenen a càrrec un fill o filla amb necessitats especials, que desborden el rol de cuidadora associat a la maternitat. És el perfil que manifesta més malestars, tant físics com psicològics, així com un empitjorament de la situació econòmica i de les relacions socials. Els sentiments de culpa i ràbia també estan presents, però destaca la sensació de solitud i d’incomprensió, acompanyada d’un consum elevat de fàrmacs.

Els serveis municipals de suport es perceben com una ajuda

Els serveis municipals de suport a les cures es perceben com una ajuda, ofereixen un moment de descans (sobretot si el servei o programa es fa fora de la llar i la cuidadora pot disposar de temps personal) que repercuteix a nivell físic i psicològic. Tanmateix, els serveis municipals segueixen basant-se en el model familiar i reprodueixen la feminització de les cures, en tant que la majoria de les persones familiars que s’encarreguen de les cures són dones.

Trencar el mandat de gènere a través de la corresponsabilitat

Cal millorar la xarxa de serveis de suport a les cures per millorar la salut de les dones cuidadores però, sobretot, calen estratègies per incidir en la corresponsabilitat del treball de cures –per part dels homes, però també dels serveis públics i de la comunitat- per trencar amb el mandat de gènere.

Jornada anual de la Xarxa NUST “Com tenir cura de la salut a les nostres organitzacions: salut mental i treball”

Jornada Xarxa NUST

El divendres 16 de juny es va celebrar la Jornada anual de la Xarxa NUST a l’Auditori del Cibernàrium – Edifici MediaTic de Barcelona Activa. La Jornada va comptar amb diferents espais: la conferència inaugural, una taula sobre prevenció, networking durant la pausa, la presentació d’experiències i la cloenda.

La jornada, emmarcada en la Setmana dels Horaris, va ser inaugurada per Jordi Via, Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i per Pilar Solanes, Directora del Programa de Salut, que va actuar en nom de Gemma Tarafa, Comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona.

Seguidament, va tenir lloc la conferència marc a càrrec d’Aleix Caussa, de Spora Sinergies Cooperativa, que va centrar la seva ponència sobre la salut mental en els entorns laborals, del malestar psicològic generat per la discriminació i l’estigma que pateixen les persones amb trastorn mental.

A continuació, a la taula sobre estratègies preventives i de creació d’entorns saludables a les organitzacions, hi va participar el Departament de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, Barcelona Activa i dues empreses del Grup Motor de la Xarxa NUST (Criteria i Aigües de Barcelona) que van compartir experiències per a dur a la pràctica.

Després de la pausa amb networking, es va reprendre la Jornada amb la taula amb la presentació d’experiències en el camp de la inserció laboral de persones amb trastorns mentals, van participar la Fundació Joia, Obertament, Ndavant i el Departament de Riscos Laborals de l’Ajuntament de Barcelona.

Finalment, el tancament de la jornada va córrer a càrrec de Sara Berbel, directora general de Barcelona Activa i gerent de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona que va confirmar la necessitat de seguir impulsant estratègies que combinin la gestió del temps, l’accés al treball i l’atenció a la salut mental.

Noticia extreta de la nota de premsa de l'Ajuntament de Barcelona: http://eldigital.barcelona.cat/celebracio-de-la-jornada-anual-de-la-xarxa-nust-com-tenir-cura-de-la-salut-a-les-nostres-organitzacions-salut-mental-i-treball_527132.html

El 80% dels catalans amb transtorn mental han estat discriminats en algun àmbit de la seva vida pel seu estat de salut mental

estigma-presentacio

El passat divendres 30 de setembre vam presentar l'estudi 'L'estigma i la discriminació en salut mental a Catalunya 2016' al Palau de la Generalitat, acte presidit per l'Hble. Sra. Neus Munté, consellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

L'estudi és fruit d'una investigació duta a terme per Obertament, la Universitat Autònoma de Barcelona i Spora Sinergies, i elaborat amb la col·laboració de l'Obra Social "la Caixa" i Janssen, amb l'objectiu d'explorar i identificar els factors psicosocials que estan relacionats amb l'estigma i la discriminació que pateixen les persones amb un trastorn mental a Catalunya.

La investigació s'ha dut a terme mitjançant la combinació de metodologies qualitatives i quantitatives. Les primeres s'han basat en 14 grups focals amb afectats en primera persona, familiars, professionals de la salut, personal de recursos humans, professionals de l'educació i joves; un total de 112 persones. Així mateix, s'ha administrat un qüestionari per avaluar l'estigma a 967 persones que han tingut un trastorn mental.

L'estudi es compon d'un document marc més una monografia específica per cadascun dels sis àmbits destacats: Educació, Laboral, Família, Parella, Salut i Relacions Socials.

Jornada “Salut mental i territori. Les taules de salut mental, una visió des de la proximitat”

Salut mental i territori

La Federació Salut Mental organitza una nova jornada, que tindrà lloc el proper 6 de novembre al Centre Social i Cultural de l’Obra Social “la Caixa” CaixaForum de Barcelona. La jornada tractarà sobre Salut mental i territori. Les taules de salut mental, una visió des de la proximitat, i aportarà experiències sobre el model català i francès.

El programa de la jornada és el següent:

9.00 h. Acollida i registre de participants

9.30 h. Conferència “Governança a nivell territorial

- Quim Brugué, catedràtic del Departament de Ciència Política de la  Universitat Autònoma de Barcelona i docent a la Universitat de Girona
- Modera: Albert Ledesma, coordinador del PIASS (Pla Interdepartamental d’Atenció Social i Sanitària) de la Generalitat de Catalunya

10.15 h. Inauguració institucional

- Jordi Baiget, secretari de Govern de la Generalitat de Catalunya
- Gemma Tarafa, comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona
- Ramon Minoves, assessor tècnic de la Vicepresidència 4a i de l’Àrea d’Atenció a les Persones de la Diputació de Barcelona
- Xavier Trabado, president de la Federació Salut Mental Catalunya

10.30 h. “L’enfocament territorial per a una aliança col·laborativa: l’exemple francès del Consell Local de Salut Mental

- Pauline Guezennec, directora del CCOMS (Centre Collaborateur de l’Organisation Mondiale de la Santé pour la recherche et la formation en santé mentale) de França
- Modera: Josep A. Domínguez, Cap de Servei de Suport de Programes Socials, Àrea d’Atenció a les Persones de la Diputació de Barcelona

11.15 h. Espai per a preguntes

11.30 h. Descans

12.15 h. “Un model de creació, gestió i manteniment de taules de concertació en l’àmbit de la salut mental

- Noel García, codirector d’Spora Sinergies. Consultora Psicosocial
- Marta Poll, directora de la Federació Salut Mental Catalunya

12.45 h. “Exemples de pràctiques significatives a territori”

- Angel Urbina, soci de l’Associació La Muralla i membre de la Taula de Salut Mental del Camp de Tarragona 
- Raquel Coranti, tècnica de la Direcció de Polítiques Socials de l’Ajuntament i membre de la Taula de Salut Mental de Sant Cugat del Vallès
- Mª Victòria Hernàndez, tècnica de la Regidora de capacitats diverses i accesibilitat de l’Ajuntament de Terrassa
- Núria Reig, presidenta de l’Associació AFAMMG i membre de la Taula de Salut Mental de Vilanova i la Geltrú
- Marta Domènech, vicepresidenta de l’Associació Ondara-Sió i membre de la Taula de Salut Mental de Tàrrega
- Belén Gias, coordinadora HD i SRC de l’Hospital Benito Menni de Granollers
- Moderador: Aleix Caussa, codirector d’Spora Sinergies. Consultora Psicosocial

13.30 h. Espai per al debat

14.00 h. Tancament

Post original

Un exemple d’estigma en Salut Mental als mitjans

fdez

Avui podem llegir a la majoria de diaris una notícia que ens mostra de quina manera els mitjans (així com els representants polítics) contribueixen a l'estigma per motius de Salut Mental.

Una reflexió en tres parts:

1. No se sap encara quins han estat els motius pels quals aquesta persona ha realitzat les agressions, però ja es presuposa que pateix d'una malaltia mental.

2. Amb aquesta associació es vincula directament la malaltia mental amb l'ús de la violència, i aquesta vinculació és injustament criminalitzadora d'altres persones que puguin patir una malaltia mental.

3. L'ús de paraules com "perturbat" o "desequilibrat", fetes servir en les darreres notícies sobre aquest succés, contribueixen a una imatge molt negativa de les persones que pateixen problema de salut mental.

Avui especialment ens interessa recordar-vos que col·laborem activament amb un projecte anomenat Obertament (http://obertament.org/), que té com a objectiu lluitar contra l’estigma i la discriminació en salut mental.

Us recomanem que hi col·laboreu!