Blog > Tags: mujeres

Com fomentar la implicació de les empreses en la prevenció de les conductes sexistes?

Respectam empresa

La Campanya RESPECTA'M pretén involucrar el teixit empresarial en el compromís per la igualtat de gènere, la diversitat sexual i la prevenció de l'assetjament, a partir de:

  1. La campanya gràfica realitzada per Inside Consultores, que ofereix l'Ajuntament de Tarragona a les organitzacions que es vulguin adherir a la campanya.
  2. Els cursos de Formació de Formadores realitzats per Spora, a càrrec de l'Ajuntament de Tarragona, per a que les persones referents el repliquin a les seves empreses.
  3. El compromís de les empreses en la implementació de mesures per promoure la igualtat i prevenir les conductes sexistes.

El procés de creació de la campanya ha comptat amb un Grup Motor, format per persones representants de 20 empreses, que han participat en la definició de la campanya per garantir la seva viabilitat i adequació a la realitat de les empreses de Tarragona.

La campanya gràfica s'inspira en converses de whatsup, que reflecteixen moments quotidians on es reprodueixen micromasclismes i conductes sexistes. L'objectiu és posar l'èmfasi en les situacions habituals, normalitzades, que passem per alt però que constitueixen la base de la discriminació i la desigualtat.

Respectam 1Respectam 2 Respectam 3 Respectam 4

.

.

.

.

.

.

.

.

Aquestes converses s'inspiren en la Diagnosi de la Prevenció de conductes sexistes, situacions de discriminació i assetjament sexual i per raó de gènere en l'entorn laboral realitzada per Spora el 2017, que identifica les situacions més habituals que es donen en aquest àmbit, com per exemple l'assumpció de les dones en categories laborals inferiors:

“Si ets una dona, de seguida et pregunten: «ah, ets l’administrativa?». Si hi ha una dona s’assumeix que està en un càrrec baix.”

O bé la bretxa salarial:

“Al comerç hi ha tres epígrafs diferents. Una dona tècnica enginyera estava cobrant igualment que un senyor amb graduat escolar. És brutal la desigualtat.”

Les conductes sexistes i l'assetjament sexual:

“De vegades no són comentaris, són mirades, et fan un repàs impressionant, et sents incòmoda, i normalment passa amb les dones.”

O la desacreditació de les dones en càrrecs de responsabilitat:

“A certs llocs de responsabilitat, si hi accedeix un home és perquè és un bon professional, i si hi accedeix una dona és per raons sexuals, es diu que «ha hagut d’haver fet altres coses per arribar fins aquí».”

La campanya RESPECTA'M pretén fer visibles aquestes situacions tant comuns i habituals en els entorns laborals que no s'identifiquen com a conductes sexistes però que estan a la base de les desigualtats.

El passat 30 d'octubre vam presentar la Campanya RESPECTA'M en l'àmbit laboral a la seu d'EMATSA a Tarragona.

La campanya RESPECTA'M va néixer l'any 2016 per prevenir les conductes sexistes en el marc de l'oci nocturn i espais de festa a Tarragona, i s'ha anat estenent en l'àmbit laboral i també en l'educatiu.

.

La presentació de la campanya en premsa:

https://www.tarragona.cat/serveis-a-la-persona/noticies/politiques-digualtat/noticies-2018/la-campanya-respectam-sesten-a-lambit-laboral-1 

https://www.diarimes.com/es/noticias/tarragona/2018/10/30/la_campana_respecta_llega_ambito_laboral_48433_1091.html

https://www.tac12.tv/tarragona/arxiu-tarragona/item/5750-la-campanya-respecta-m-arriba-a-l-ambit-laboral

La resposta de Barcelona als delictes d’odi i les discriminacions

Delictes d'odi barcelona

Segons dades de l’Agència Europea pels Drets Fonamentals (2017), 9 de cada 10 persones que han patit agressions a Europa per motius d’odi o discriminació no denuncien els fets. En molts casos, les persones víctimes de delictes d’odi i de discriminació no se senten com a tal, no saben que poden denunciar-ho o no s’atreveixen a fer-ho per manca de confiança en les administracions o els cossos policials. Les que denuncien - quan ho fan - senten que s’enfronten a un elevat cost personal pel fet de tornar a explicar i reviure l’agressió i sovint es senten poc acollides o fins i tot desacreditades per les autoritats.

Aquestes són algunes dades que s’extreuen d'un estudi  elaborat per Spora Sinergies i impulsat per l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) que analitza la situació dels serveis que ofereixen entitats i administracions públiques de Barcelona, investiga quins són els obstacles i necessitats existents i proposa estratègies fer per oferir una millor resposta.

Un dels resultats de l’estudi és la creació del primer catàleg de 37 d’organitzacions que atenen a persones víctimes de delictes d’odi i a la ciutat de Barcelona.

Com són els serveis?

Les organitzacions i serveis enquestats atenent majoritàriament a persones en situació de pobresa i exclusió social (40,5%), seguit de les que pateixen problemes de salut mental (31%), dones (28,6%), persones nouvingudes (26,2%) i col·lectius LGTBQI (21,4%). Malgrat totes les entitats i serveis analitzats intervenen sobre els delictes d'odi, el 42,9% manifesta que aquesta no és la seva funció, mentre que per un 26,2% no és la prioritària, i per un terç és la seva tasca principal.

Cal avançar cap a la professionalització i la coordinació

A Barcelona encara hi ha camí a recórrer en la professionalització i la coordinació d’aquests serveis per assegurar una atenció adequada a les víctimes d’actes discriminatoris. El 40% de les entitats no coneix l’Estatut de la Víctima, on es recullen els drets que emparen a les persones que pateixen qualsevol tipus de delictes. El 35% desconeix els articles del Codi Penal on es tipifiquen els delictes motivats per odi i discriminació i menys d’un terç compta amb professionals específics per tractar aquestes casos.

Marc de seguretat de les víctimes enfront a la desconfiança vers els cossos policials

La desconfiança vers els cossos policials, motivada per experiències negatives prèvies, repercuteix en la falta de denúncies. Davant aquesta situació, la funció més important que desenvolupen les entitats d’atenció a les persones és la de proporcionar un espai de seguretat. Per a moltes d’elles, les entitats representen l’únic espai on poden verbalitzar la seva experiència sense por a ser qüestionades. Establir aquest vincle de confiança és fonamental per a poder fer un bon acompanyament i engegar la resta d’accions que assegurin l’exercici dels drets de les víctimes.

La capacitat d'acció de les entitats i serveis és limitada

L’atenció a les víctimes requereix una atenció integral i multiplicitat de recursos que a Barcelona una sola entitat no pot oferir i per tant ha de derivar el cas. Aquesta derivació, depenent de la situació, es fa a altra entitat de referència o bé a instàncies policials o judicials. La derivació és l’acció més comú quan les entitats detecten casos de delictes d’odi o discriminació (66,7%). Aquesta dada il·lustra que les entitats, generalment, es centren en l’atenció psicosocial (50%) i faciliten informació bàsica (47,6%), però no poden donar resposta a totes les necessitats que les víctimes d’un delicte d’odi requereix com és l’assessorament legal i l’accés a serveis de protecció.

Screen Shot 2018-05-16 at 6.06.53 PM

Una cobertura legal deficient i manca de claredat conceptual (libertat d’expressió, discurs d’odi o delicte d’odi?)

El principal mecanisme sancionador de les conductes discriminatòries o motivades per l’odi en el marc legal actual és el Codi Penal. El recorregut d’una denúncia per aquesta via té unes conseqüències sovint negatives per les persones que han estat víctimes (notablement la revictimització) i requereixen d’uns recursos i un acompanyament que no està a l’abast de la majoria d’elles o que simplement no ofereixen els serveis per a víctimes.

D’altra banda, la redacció de l’articulat del Codi Penal que tipifica el discurs d’odi punible o delicte de discurs d’odi està marcat per la vaguetat en les definicions i dóna un ampli marge d’interpretació. La manca d’una única definició consensuada de delictes d'odi i la frontera entre el dret fonamental de la llibertat d’expressió i del discurs d’odi limiten la capacitat d'acció davant les agressions i discriminacions.

D’acord amb les participants a l’estudi s’haurien de elaborar lleis específiques per la protecció cada col·lectiu (com les que existeixen per a la violència masclista o per a garantir els drets de les persones LGTBQI) o bé una llei integral sobre delictes d’odi i comportaments discriminatoris.

Metodologia

La recerca ha implicat l'ús de les segúents metodologies d'anàlisi: anàlisi documental, 2 grups focals amb la participació d'un total de 17 representants d’organitzacions de referència en l'àmbit (públiques i privades), 7 entrevistes en profunditat, 2 d'elles amb representants legals i 5 amb persones víctimes d'agressions i discriminacions amb motivació d'odi, un treball de camp en línia a través del qual s'han enquestat 125 entitats i serveis públics i privats de la ciutat que potencialment aborden la qüestió dels delictes d'odi. amb l'anàlisi d'aquestes respostes s'ha elaborat el primer Catàleg de Serveis d’entitats i administracions de Barcelona per a víctimes de delictes d’odi, que recull un total de 37 organitzacions de referència en l'àmbit.

Marc de l’estudi

L’estudi és part del projecte “Com responem als delictes d’odi? Anàlisi situacional, mapatge de serveis per víctimes i eines per la intervenció” realitzat per l’IDHC de la mà de Spora Sinergies (autora de l’estudi), amb la col·laboració de SOS Racisme Catalunya i el finançament de la Direcció de Drets de Ciutadania i Diversitat de l’Ajuntament de Barcelona.

Com afecta el treball de cures sobre la qualitat de vida i la salut de les dones cuidadores?

Salut i cures

Més del 80% de les dones cuidadores manifesta que el seu estat de salut ha empitjorat des que té cura de la persona dependent, i el 65% de les dones cuidadores considera que la seva salut és dolenta. De fet, l’efecte negatiu de les cures també afecta a la qualitat de vida de les dones cuidadores, especialment en la manca de temps personal, el cansament, l’estrès i l’angoixa.

Que el treball de cures té un efecte negatiu en la salut de les dones cuidadores no és cap secret, però l’estudi Salut i qualitat de vida de les dones cuidadores informals (realitzat a encàrrec del Departament de Transversalitat de Gènere de l'Ajuntament de Barcelona) ens ha permès endinsar-nos en la realitat de moltes dones que s’encarreguen de cuidar a les seves parelles o marits dependents, als seus pares o mares dependents o als seus fills o filles amb necessitats especials. Bona part d’aquestes dones han de compaginar l’assumpció de les cures amb una feina remunerada, i sovint amb altres responsabilitats, com ara la gestió de la llar o la cura de la resta de la família. Vegem altres conclusions de l’estudi:

La responsabilitat de les cures no es distribueix

Tot i que altres membres de la família puguin col·laborar o oferir suport en algunes activitats, la gestió mental i l’organització de les cures recau sobre la cuidadora principal. Es tracta, a més, d’una activitat present les 24h del dia, ja que la cuidadora no se’n pot desprendre.

La distribució de les cures es basa en el model familiar

Quan un/a membre de la família comença a tenir necessitats de cures, la cuidadora principal organitza la xarxa familiar. Però no és fins que aquesta comença a resultar insuficient que  sol·liciten serveis externs, públics o privats, de suport a les cures.

La distribució del treball de cures és major quan no es conviu amb la persona dependent

El fet de no conviure-hi facilita la participació d’altres membres de la família, a banda de la cuidadora principal, que s’organitzen per cuidar a la persona dependent. En canvi, quan la cuidadora principal conviu amb la persona amb necessitats de cura, la resta de la xarxa familiar està menys present. Hem vist que més del 80% de les dones cuidadores que no hi conviuen tenen suport de la família, mentre que això passa només amb el 60% de les dones que sí hi conviuen.

cures dones

Quins són els perfils i les situacions de malestar més comunes de les dones cuidadores?

L’edat, la convivència i la relació amb la persona amb necessitats de cures donen lloc a situacions diferenciades de malestar que es corresponen amb diferents perfils i situacions de les dones cuidadores:

1. Dones que cuiden de les seves parelles. Dones grans (més de 65 anys) que cuiden del seu marit, i que ho han fet tota la vida. El rol de cuidadora és assumit dins del contracte matrimonial i no es viu de forma problemàtica. Això fa que experimentin menys sentiment de culpa i ràbia pel fet de cuidar, tot i que aquest malestar augmenta quan ja no es poden fer càrrec de les cures, que han fet tota la vida, pel deteriorament de la seva salut.

2. Dones que cuiden del seu pare o mare dependent. Dones joves (de menys de 65 anys) que, en un moment donat, han de fer-se càrrec del seu pare o mare quan envelleixen o apareixen malalties cròniques. El rol de cuidadora apareix com una imposició, especialment quan la resta de la família no s’implica. És aleshores quan apareixen sentiments de ràbia i irritació, la càrrega de les cures es viu en solitud i amb una sensació d’incomprensió. A més, les dones troben dificultats per compaginar el treball de cures amb les seves obligacions laborals i la seva situació econòmica pot empitjorar.

3. Dones que cuiden dels seus fills o filles amb necessitats especials. Mares que tenen a càrrec un fill o filla amb necessitats especials, que desborden el rol de cuidadora associat a la maternitat. És el perfil que manifesta més malestars, tant físics com psicològics, així com un empitjorament de la situació econòmica i de les relacions socials. Els sentiments de culpa i ràbia també estan presents, però destaca la sensació de solitud i d’incomprensió, acompanyada d’un consum elevat de fàrmacs.

Els serveis municipals de suport es perceben com una ajuda

Els serveis municipals de suport a les cures es perceben com una ajuda, ofereixen un moment de descans (sobretot si el servei o programa es fa fora de la llar i la cuidadora pot disposar de temps personal) que repercuteix a nivell físic i psicològic. Tanmateix, els serveis municipals segueixen basant-se en el model familiar i reprodueixen la feminització de les cures, en tant que la majoria de les persones familiars que s’encarreguen de les cures són dones.

Trencar el mandat de gènere a través de la corresponsabilitat

Cal millorar la xarxa de serveis de suport a les cures per millorar la salut de les dones cuidadores però, sobretot, calen estratègies per incidir en la corresponsabilitat del treball de cures –per part dels homes, però també dels serveis públics i de la comunitat- per trencar amb el mandat de gènere.