Segons dades de l’Agència Europea pels Drets Fonamentals (2017), 9 de cada 10 persones que han patit agressions a Europa per motius d’odi o discriminació no denuncien els fets. En molts casos, les persones víctimes de delictes d’odi i de discriminació no se senten com a tal, no saben que poden denunciar-ho o no s’atreveixen a fer-ho per manca de confiança en les administracions o els cossos policials. Les que denuncien - quan ho fan - senten que s’enfronten a un elevat cost personal pel fet de tornar a explicar i reviure l’agressió i sovint es senten poc acollides o fins i tot desacreditades per les autoritats.
Aquestes són algunes dades que s’extreuen d'un estudi elaborat per Spora Sinergies i impulsat per l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) que analitza la situació dels serveis que ofereixen entitats i administracions públiques de Barcelona, investiga quins són els obstacles i necessitats existents i proposa estratègies fer per oferir una millor resposta.
Un dels resultats de l’estudi és la creació del primer catàleg de 37 d’organitzacions que atenen a persones víctimes de delictes d’odi i a la ciutat de Barcelona.
Com són els serveis?
Les organitzacions i serveis enquestats atenent majoritàriament a persones en situació de pobresa i exclusió social (40,5%), seguit de les que pateixen problemes de salut mental (31%), dones (28,6%), persones nouvingudes (26,2%) i col·lectius LGTBQI (21,4%). Malgrat totes les entitats i serveis analitzats intervenen sobre els delictes d'odi, el 42,9% manifesta que aquesta no és la seva funció, mentre que per un 26,2% no és la prioritària, i per un terç és la seva tasca principal.
Cal avançar cap a la professionalització i la coordinació
A Barcelona encara hi ha camí a recórrer en la professionalització i la coordinació d’aquests serveis per assegurar una atenció adequada a les víctimes d’actes discriminatoris. El 40% de les entitats no coneix l’Estatut de la Víctima, on es recullen els drets que emparen a les persones que pateixen qualsevol tipus de delictes. El 35% desconeix els articles del Codi Penal on es tipifiquen els delictes motivats per odi i discriminació i menys d’un terç compta amb professionals específics per tractar aquestes casos.
Marc de seguretat de les víctimes enfront a la desconfiança vers els cossos policials
La desconfiança vers els cossos policials, motivada per experiències negatives prèvies, repercuteix en la falta de denúncies. Davant aquesta situació, la funció més important que desenvolupen les entitats d’atenció a les persones és la de proporcionar un espai de seguretat. Per a moltes d’elles, les entitats representen l’únic espai on poden verbalitzar la seva experiència sense por a ser qüestionades. Establir aquest vincle de confiança és fonamental per a poder fer un bon acompanyament i engegar la resta d’accions que assegurin l’exercici dels drets de les víctimes.
La capacitat d'acció de les entitats i serveis és limitada
L’atenció a les víctimes requereix una atenció integral i multiplicitat de recursos que a Barcelona una sola entitat no pot oferir i per tant ha de derivar el cas. Aquesta derivació, depenent de la situació, es fa a altra entitat de referència o bé a instàncies policials o judicials. La derivació és l’acció més comú quan les entitats detecten casos de delictes d’odi o discriminació (66,7%). Aquesta dada il·lustra que les entitats, generalment, es centren en l’atenció psicosocial (50%) i faciliten informació bàsica (47,6%), però no poden donar resposta a totes les necessitats que les víctimes d’un delicte d’odi requereix com és l’assessorament legal i l’accés a serveis de protecció.
Una cobertura legal deficient i manca de claredat conceptual (libertat d’expressió, discurs d’odi o delicte d’odi?)
El principal mecanisme sancionador de les conductes discriminatòries o motivades per l’odi en el marc legal actual és el Codi Penal. El recorregut d’una denúncia per aquesta via té unes conseqüències sovint negatives per les persones que han estat víctimes (notablement la revictimització) i requereixen d’uns recursos i un acompanyament que no està a l’abast de la majoria d’elles o que simplement no ofereixen els serveis per a víctimes.
D’altra banda, la redacció de l’articulat del Codi Penal que tipifica el discurs d’odi punible o delicte de discurs d’odi està marcat per la vaguetat en les definicions i dóna un ampli marge d’interpretació. La manca d’una única definició consensuada de delictes d'odi i la frontera entre el dret fonamental de la llibertat d’expressió i del discurs d’odi limiten la capacitat d'acció davant les agressions i discriminacions.
D’acord amb les participants a l’estudi s’haurien de elaborar lleis específiques per la protecció cada col·lectiu (com les que existeixen per a la violència masclista o per a garantir els drets de les persones LGTBQI) o bé una llei integral sobre delictes d’odi i comportaments discriminatoris.
Metodologia
La recerca ha implicat l'ús de les segúents metodologies d'anàlisi: anàlisi documental, 2 grups focals amb la participació d'un total de 17 representants d’organitzacions de referència en l'àmbit (públiques i privades), 7 entrevistes en profunditat, 2 d'elles amb representants legals i 5 amb persones víctimes d'agressions i discriminacions amb motivació d'odi, un treball de camp en línia a través del qual s'han enquestat 125 entitats i serveis públics i privats de la ciutat que potencialment aborden la qüestió dels delictes d'odi. amb l'anàlisi d'aquestes respostes s'ha elaborat el primer Catàleg de Serveis d’entitats i administracions de Barcelona per a víctimes de delictes d’odi, que recull un total de 37 organitzacions de referència en l'àmbit.
Marc de l’estudi
L’estudi és part del projecte “Com responem als delictes d’odi? Anàlisi situacional, mapatge de serveis per víctimes i eines per la intervenció” realitzat per l’IDHC de la mà de Spora Sinergies (autora de l’estudi), amb la col·laboració de SOS Racisme Catalunya i el finançament de la Direcció de Drets de Ciutadania i Diversitat de l’Ajuntament de Barcelona.