Blog > Tags: Gent gran i envelliment

Com afecta el treball de cures sobre la qualitat de vida i la salut de les dones cuidadores?

Salut i cures

Més del 80% de les dones cuidadores manifesta que el seu estat de salut ha empitjorat des que té cura de la persona dependent, i el 65% de les dones cuidadores considera que la seva salut és dolenta. De fet, l’efecte negatiu de les cures també afecta a la qualitat de vida de les dones cuidadores, especialment en la manca de temps personal, el cansament, l’estrès i l’angoixa.

Que el treball de cures té un efecte negatiu en la salut de les dones cuidadores no és cap secret, però l’estudi Salut i qualitat de vida de les dones cuidadores informals (realitzat a encàrrec del Departament de Transversalitat de Gènere de l'Ajuntament de Barcelona) ens ha permès endinsar-nos en la realitat de moltes dones que s’encarreguen de cuidar a les seves parelles o marits dependents, als seus pares o mares dependents o als seus fills o filles amb necessitats especials. Bona part d’aquestes dones han de compaginar l’assumpció de les cures amb una feina remunerada, i sovint amb altres responsabilitats, com ara la gestió de la llar o la cura de la resta de la família. Vegem altres conclusions de l’estudi:

La responsabilitat de les cures no es distribueix

Tot i que altres membres de la família puguin col·laborar o oferir suport en algunes activitats, la gestió mental i l’organització de les cures recau sobre la cuidadora principal. Es tracta, a més, d’una activitat present les 24h del dia, ja que la cuidadora no se’n pot desprendre.

La distribució de les cures es basa en el model familiar

Quan un/a membre de la família comença a tenir necessitats de cures, la cuidadora principal organitza la xarxa familiar. Però no és fins que aquesta comença a resultar insuficient que  sol·liciten serveis externs, públics o privats, de suport a les cures.

La distribució del treball de cures és major quan no es conviu amb la persona dependent

El fet de no conviure-hi facilita la participació d’altres membres de la família, a banda de la cuidadora principal, que s’organitzen per cuidar a la persona dependent. En canvi, quan la cuidadora principal conviu amb la persona amb necessitats de cura, la resta de la xarxa familiar està menys present. Hem vist que més del 80% de les dones cuidadores que no hi conviuen tenen suport de la família, mentre que això passa només amb el 60% de les dones que sí hi conviuen.

cures dones

Quins són els perfils i les situacions de malestar més comunes de les dones cuidadores?

L’edat, la convivència i la relació amb la persona amb necessitats de cures donen lloc a situacions diferenciades de malestar que es corresponen amb diferents perfils i situacions de les dones cuidadores:

1. Dones que cuiden de les seves parelles. Dones grans (més de 65 anys) que cuiden del seu marit, i que ho han fet tota la vida. El rol de cuidadora és assumit dins del contracte matrimonial i no es viu de forma problemàtica. Això fa que experimentin menys sentiment de culpa i ràbia pel fet de cuidar, tot i que aquest malestar augmenta quan ja no es poden fer càrrec de les cures, que han fet tota la vida, pel deteriorament de la seva salut.

2. Dones que cuiden del seu pare o mare dependent. Dones joves (de menys de 65 anys) que, en un moment donat, han de fer-se càrrec del seu pare o mare quan envelleixen o apareixen malalties cròniques. El rol de cuidadora apareix com una imposició, especialment quan la resta de la família no s’implica. És aleshores quan apareixen sentiments de ràbia i irritació, la càrrega de les cures es viu en solitud i amb una sensació d’incomprensió. A més, les dones troben dificultats per compaginar el treball de cures amb les seves obligacions laborals i la seva situació econòmica pot empitjorar.

3. Dones que cuiden dels seus fills o filles amb necessitats especials. Mares que tenen a càrrec un fill o filla amb necessitats especials, que desborden el rol de cuidadora associat a la maternitat. És el perfil que manifesta més malestars, tant físics com psicològics, així com un empitjorament de la situació econòmica i de les relacions socials. Els sentiments de culpa i ràbia també estan presents, però destaca la sensació de solitud i d’incomprensió, acompanyada d’un consum elevat de fàrmacs.

Els serveis municipals de suport es perceben com una ajuda

Els serveis municipals de suport a les cures es perceben com una ajuda, ofereixen un moment de descans (sobretot si el servei o programa es fa fora de la llar i la cuidadora pot disposar de temps personal) que repercuteix a nivell físic i psicològic. Tanmateix, els serveis municipals segueixen basant-se en el model familiar i reprodueixen la feminització de les cures, en tant que la majoria de les persones familiars que s’encarreguen de les cures són dones.

Trencar el mandat de gènere a través de la corresponsabilitat

Cal millorar la xarxa de serveis de suport a les cures per millorar la salut de les dones cuidadores però, sobretot, calen estratègies per incidir en la corresponsabilitat del treball de cures –per part dels homes, però també dels serveis públics i de la comunitat- per trencar amb el mandat de gènere.