Blog > Tags: Gènere

Com fomentar la implicació de les empreses en la prevenció de les conductes sexistes?

Respectam empresa

La Campanya RESPECTA'M pretén involucrar el teixit empresarial en el compromís per la igualtat de gènere, la diversitat sexual i la prevenció de l'assetjament, a partir de:

  1. La campanya gràfica realitzada per Inside Consultores, que ofereix l'Ajuntament de Tarragona a les organitzacions que es vulguin adherir a la campanya.
  2. Els cursos de Formació de Formadores realitzats per Spora, a càrrec de l'Ajuntament de Tarragona, per a que les persones referents el repliquin a les seves empreses.
  3. El compromís de les empreses en la implementació de mesures per promoure la igualtat i prevenir les conductes sexistes.

El procés de creació de la campanya ha comptat amb un Grup Motor, format per persones representants de 20 empreses, que han participat en la definició de la campanya per garantir la seva viabilitat i adequació a la realitat de les empreses de Tarragona.

La campanya gràfica s'inspira en converses de whatsup, que reflecteixen moments quotidians on es reprodueixen micromasclismes i conductes sexistes. L'objectiu és posar l'èmfasi en les situacions habituals, normalitzades, que passem per alt però que constitueixen la base de la discriminació i la desigualtat.

Respectam 1Respectam 2 Respectam 3 Respectam 4

.

.

.

.

.

.

.

.

Aquestes converses s'inspiren en la Diagnosi de la Prevenció de conductes sexistes, situacions de discriminació i assetjament sexual i per raó de gènere en l'entorn laboral realitzada per Spora el 2017, que identifica les situacions més habituals que es donen en aquest àmbit, com per exemple l'assumpció de les dones en categories laborals inferiors:

“Si ets una dona, de seguida et pregunten: «ah, ets l’administrativa?». Si hi ha una dona s’assumeix que està en un càrrec baix.”

O bé la bretxa salarial:

“Al comerç hi ha tres epígrafs diferents. Una dona tècnica enginyera estava cobrant igualment que un senyor amb graduat escolar. És brutal la desigualtat.”

Les conductes sexistes i l'assetjament sexual:

“De vegades no són comentaris, són mirades, et fan un repàs impressionant, et sents incòmoda, i normalment passa amb les dones.”

O la desacreditació de les dones en càrrecs de responsabilitat:

“A certs llocs de responsabilitat, si hi accedeix un home és perquè és un bon professional, i si hi accedeix una dona és per raons sexuals, es diu que «ha hagut d’haver fet altres coses per arribar fins aquí».”

La campanya RESPECTA'M pretén fer visibles aquestes situacions tant comuns i habituals en els entorns laborals que no s'identifiquen com a conductes sexistes però que estan a la base de les desigualtats.

El passat 30 d'octubre vam presentar la Campanya RESPECTA'M en l'àmbit laboral a la seu d'EMATSA a Tarragona.

La campanya RESPECTA'M va néixer l'any 2016 per prevenir les conductes sexistes en el marc de l'oci nocturn i espais de festa a Tarragona, i s'ha anat estenent en l'àmbit laboral i també en l'educatiu.

.

La presentació de la campanya en premsa:

https://www.tarragona.cat/serveis-a-la-persona/noticies/politiques-digualtat/noticies-2018/la-campanya-respectam-sesten-a-lambit-laboral-1 

https://www.diarimes.com/es/noticias/tarragona/2018/10/30/la_campana_respecta_llega_ambito_laboral_48433_1091.html

https://www.tac12.tv/tarragona/arxiu-tarragona/item/5750-la-campanya-respecta-m-arriba-a-l-ambit-laboral

¿Batalla de Gallos o de Gallitos?

images (1)

“Una batalla de gallos es un concurso de machos alfa: “yo soy el más gallo”. Vamos al insulto rápido. Somos unos gallitos, y la imagen social del macho alfa es la de mega-hombre.” (Invert, Conversaciones Red Bull 2017).

Fa un parell de setmanes, enmig d'una Batalla de los Gallos (competicions de rap improvisat) organitzada per Red Bull, les rimes contra l'adversari van desencadenar una forta polèmica a les xarxes.

L’objectiu de les competicions de rap improvisat és justament aquest, una competició, una batalla, on els gallos o MC cerquen desqualificar al contrincant a través de les rimes (preferim parlar de MC [Master of Ceremonies, en anglès] com a sinònim no sexuat de Gallo/Gallina). Es tracta d’un fenomen que ha crescut i s’ha estès enormement en els darrers deu anys, especialment a l’Estat espanyol i Amèrica Llatina.

Al mateix temps, es tracta d’un entorn altament masculinitzat, on el referent de masculinitat és el de gallito.

El diàleg improvisat, que ha generat tanta polèmica, és el següent:

[FJ] “El Zasko necesita sonotone y también a mayores / cuando folla con menores, como no tienen la regla no tiene que usar condones”

[Zasko] “Estoy hasta los huevos de menores / tendrás una hija, tu hija irá al cole, ¿y sabes qué pasará cuando Zasko la viole? Que te pondré este vídeo para que lo veas y llores”

La controvèrsia reprèn altres debats presents al rap improvisat, com són les rimes masclistes, homòfobes i racistes, o el fet que es tracti d'entorns altament masculinitzats i la infrarepresentació de les raperes o MC femenines.

D’altra banda, amb aquest episodi, el freestyle veu qüestionada la llibertat d’expressió, un dels grans valors d’aquesta subcultura urbana. En el context actual, en què els rapers Plablo Hassel i Valtonyc estan condemnats pel contingut de les seves rimes, la polèmica està servida.

Red Bull pren la iniciativa d'aprofitar aquest exemple per ampliar el debat, des de dins, amb MC guanyadors de les darreres competicions, promotors de Batalles de Gallos i expertes en periodisme musical. Spora, a través de la Miriam Sol, hi participem per ampliar l'anàlisi introduir noves reflexions des de la perspectiva de gènere i feminista:

Quin és el problema?

Es tracta d'una rima fàcil en un context de rap improvisat? o apologia de la violació?

Per què passa?

És perquè la improvisació reprodueix el bagatge de la societat que tenim interioritzat, ja que no hi ha temps per a la reflexió? o és perquè les batalles es donen en espais completament masculinitzats on el referent és un gallito, amb la complicitat dels altres gallos?

Per què ha generat tanta polèmica?

Vivim en un món globalitzat, on tot queda registrat. El públic va més enllà de les persones que presencien la competició in situ, i engloba a tothom que estigui connectat al wifi.

D’altra banda, el feminisme ha dit 'Prou!' i ha decidit reaccionar a qualsevol apologia de la violència sexual.

De qui és la responsabilitat: del públic, del jurat, del MC?

Els mateixos guanyadors de les competicions internacionals reflexionen sobre l’evolució de les ‘Batallas de los Gallos’. Als seus inicis, la desqualificació es basava en insults quotidians (són habituals les rimes homòfobes: maricón; o les referències masclistes vers les mares d'aquests: tu madre...), era la rima fàcil i una forma ràpida de guanyar. Expliquen que, amb el temps, tant el públic com els mateixos MC han deixat d’aplaudir les rimes homòfobes i racistes, mentre que han començat a valorar les rimes enginyoses i amb referències més elaborades.

Tanmateix, veiem que les rimes masclistes se segueixen aplaudint. Aleshores, la responsabilitat és del primer MC (FJ) que provoca al contrincant (Zasko) amb un atac personal fent al·lusió a la seva relació amb una noia menor d’edat (era conegut que Zasko tenia una parella un parell d'anys més jove que ell, menor d'edat)? O bé és de la rèplica, en què utilitza la rima fàcil per guanyar al contrincant? Quin rol hi juguen aquí el jurat, o el públic?

Cap a on volem avançar?

Alguns dels MC comenten que s'ha produït una evolució en la qualitat de les rimes, cada cop més enginyoses i reflexives, que abans eren molt habituals comentaris racistes i que ara fins i tot el públic els rebutja.

D’altra banda, les MC femenines i feministes comencen a obrir-se camí i fer-se escoltar. Sara Socas, una MC que competeix a les Batallas de los Gallos, publicava el següent article el darrer 8 de març: ‘8M, nosotras no callamos’. També hi ha col·lectius de MC feministes, com les Fem_Battle o Las chicas del Free que visibilitzen a les raperes i organitzen batalles de noies. Caldrà animar-les per a que es puguin fer un lloc en aquest espai de gallitos!

Com afecta el treball de cures sobre la qualitat de vida i la salut de les dones cuidadores?

Salut i cures

Més del 80% de les dones cuidadores manifesta que el seu estat de salut ha empitjorat des que té cura de la persona dependent, i el 65% de les dones cuidadores considera que la seva salut és dolenta. De fet, l’efecte negatiu de les cures també afecta a la qualitat de vida de les dones cuidadores, especialment en la manca de temps personal, el cansament, l’estrès i l’angoixa.

Que el treball de cures té un efecte negatiu en la salut de les dones cuidadores no és cap secret, però l’estudi Salut i qualitat de vida de les dones cuidadores informals (realitzat a encàrrec del Departament de Transversalitat de Gènere de l'Ajuntament de Barcelona) ens ha permès endinsar-nos en la realitat de moltes dones que s’encarreguen de cuidar a les seves parelles o marits dependents, als seus pares o mares dependents o als seus fills o filles amb necessitats especials. Bona part d’aquestes dones han de compaginar l’assumpció de les cures amb una feina remunerada, i sovint amb altres responsabilitats, com ara la gestió de la llar o la cura de la resta de la família. Vegem altres conclusions de l’estudi:

La responsabilitat de les cures no es distribueix

Tot i que altres membres de la família puguin col·laborar o oferir suport en algunes activitats, la gestió mental i l’organització de les cures recau sobre la cuidadora principal. Es tracta, a més, d’una activitat present les 24h del dia, ja que la cuidadora no se’n pot desprendre.

La distribució de les cures es basa en el model familiar

Quan un/a membre de la família comença a tenir necessitats de cures, la cuidadora principal organitza la xarxa familiar. Però no és fins que aquesta comença a resultar insuficient que  sol·liciten serveis externs, públics o privats, de suport a les cures.

La distribució del treball de cures és major quan no es conviu amb la persona dependent

El fet de no conviure-hi facilita la participació d’altres membres de la família, a banda de la cuidadora principal, que s’organitzen per cuidar a la persona dependent. En canvi, quan la cuidadora principal conviu amb la persona amb necessitats de cura, la resta de la xarxa familiar està menys present. Hem vist que més del 80% de les dones cuidadores que no hi conviuen tenen suport de la família, mentre que això passa només amb el 60% de les dones que sí hi conviuen.

cures dones

Quins són els perfils i les situacions de malestar més comunes de les dones cuidadores?

L’edat, la convivència i la relació amb la persona amb necessitats de cures donen lloc a situacions diferenciades de malestar que es corresponen amb diferents perfils i situacions de les dones cuidadores:

1. Dones que cuiden de les seves parelles. Dones grans (més de 65 anys) que cuiden del seu marit, i que ho han fet tota la vida. El rol de cuidadora és assumit dins del contracte matrimonial i no es viu de forma problemàtica. Això fa que experimentin menys sentiment de culpa i ràbia pel fet de cuidar, tot i que aquest malestar augmenta quan ja no es poden fer càrrec de les cures, que han fet tota la vida, pel deteriorament de la seva salut.

2. Dones que cuiden del seu pare o mare dependent. Dones joves (de menys de 65 anys) que, en un moment donat, han de fer-se càrrec del seu pare o mare quan envelleixen o apareixen malalties cròniques. El rol de cuidadora apareix com una imposició, especialment quan la resta de la família no s’implica. És aleshores quan apareixen sentiments de ràbia i irritació, la càrrega de les cures es viu en solitud i amb una sensació d’incomprensió. A més, les dones troben dificultats per compaginar el treball de cures amb les seves obligacions laborals i la seva situació econòmica pot empitjorar.

3. Dones que cuiden dels seus fills o filles amb necessitats especials. Mares que tenen a càrrec un fill o filla amb necessitats especials, que desborden el rol de cuidadora associat a la maternitat. És el perfil que manifesta més malestars, tant físics com psicològics, així com un empitjorament de la situació econòmica i de les relacions socials. Els sentiments de culpa i ràbia també estan presents, però destaca la sensació de solitud i d’incomprensió, acompanyada d’un consum elevat de fàrmacs.

Els serveis municipals de suport es perceben com una ajuda

Els serveis municipals de suport a les cures es perceben com una ajuda, ofereixen un moment de descans (sobretot si el servei o programa es fa fora de la llar i la cuidadora pot disposar de temps personal) que repercuteix a nivell físic i psicològic. Tanmateix, els serveis municipals segueixen basant-se en el model familiar i reprodueixen la feminització de les cures, en tant que la majoria de les persones familiars que s’encarreguen de les cures són dones.

Trencar el mandat de gènere a través de la corresponsabilitat

Cal millorar la xarxa de serveis de suport a les cures per millorar la salut de les dones cuidadores però, sobretot, calen estratègies per incidir en la corresponsabilitat del treball de cures –per part dels homes, però també dels serveis públics i de la comunitat- per trencar amb el mandat de gènere.

Jornada anual de la Xarxa NUST “Com tenir cura de la salut a les nostres organitzacions: salut mental i treball”

Jornada Xarxa NUST

El divendres 16 de juny es va celebrar la Jornada anual de la Xarxa NUST a l’Auditori del Cibernàrium – Edifici MediaTic de Barcelona Activa. La Jornada va comptar amb diferents espais: la conferència inaugural, una taula sobre prevenció, networking durant la pausa, la presentació d’experiències i la cloenda.

La jornada, emmarcada en la Setmana dels Horaris, va ser inaugurada per Jordi Via, Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i per Pilar Solanes, Directora del Programa de Salut, que va actuar en nom de Gemma Tarafa, Comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona.

Seguidament, va tenir lloc la conferència marc a càrrec d’Aleix Caussa, de Spora Sinergies Cooperativa, que va centrar la seva ponència sobre la salut mental en els entorns laborals, del malestar psicològic generat per la discriminació i l’estigma que pateixen les persones amb trastorn mental.

A continuació, a la taula sobre estratègies preventives i de creació d’entorns saludables a les organitzacions, hi va participar el Departament de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, Barcelona Activa i dues empreses del Grup Motor de la Xarxa NUST (Criteria i Aigües de Barcelona) que van compartir experiències per a dur a la pràctica.

Després de la pausa amb networking, es va reprendre la Jornada amb la taula amb la presentació d’experiències en el camp de la inserció laboral de persones amb trastorns mentals, van participar la Fundació Joia, Obertament, Ndavant i el Departament de Riscos Laborals de l’Ajuntament de Barcelona.

Finalment, el tancament de la jornada va córrer a càrrec de Sara Berbel, directora general de Barcelona Activa i gerent de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona que va confirmar la necessitat de seguir impulsant estratègies que combinin la gestió del temps, l’accés al treball i l’atenció a la salut mental.

Noticia extreta de la nota de premsa de l'Ajuntament de Barcelona: http://eldigital.barcelona.cat/celebracio-de-la-jornada-anual-de-la-xarxa-nust-com-tenir-cura-de-la-salut-a-les-nostres-organitzacions-salut-mental-i-treball_527132.html

Reptes del cooperativisme vers l’economia feminista

women-together-barbara-derechos-mujeres-genero

Els principis i valors que regeixen el funcionament de les empreses cooperatives, i que foren revisats per part de l’Aliança Cooperativa Internacional el 1995, ens parlen d’un model empresarial molt més humà que el de l’economia convencional. Els valors en que es basen les cooperatives són: auto-ajuda, responsabilitat, democràcia, igualtat, equitat i solidaritat. Els set principis estableixen: adhesió voluntària i oberta, gestió democràtica, participació econòmica, autonomia i independència, educació, formació i informació, cooperació entre cooperatives, interès per la comunitat. Així, el cooperativisme es presenta com un model que promou la igualtat de les persones en l’accés al treball i als recursos així com l’empoderament, apostant per la propietat col·lectiva i posant les persones al centre de les organitzacions.

Ara bé, la desigualtat en l’accés al treball no és una realitat que es desprenguin únicament del sistema econòmic. El capitalisme s’articula i actua sinèrgicament amb altres sistemes de dominació que provoquen una distribució desigual dels drets i dels recursos. El patriarcat és probablement el sistema de dominació més antic i de major abast en tant que afecta a totes les societats humanes i actua a tots els espais socials. És el sistema de dominació dels homes sobre les dones, sustentat sobre la institució de la família convencional (monògama i heterosexual) i que s’estén a la resta de la societat. Una de les expressions més visibles del patriarcat és l’anomenada divisió sexual del treball, que estableix una segregació de les persones en activitats econòmiques diferenciades en funció del seu sexe.

Ara bé, com es rebaten aquestes desigualtats des de l’economia?

La preocupació per la distribució sexual del treball i les desigualtats resultants en la distribució de l’accés als recursos, al treball i als espais de presa de decisions han estat una de les pedres angulars de les perspectives feministes dins l’economia. En aquest sentit, les perspectives feministes han desdibuixat els propis límits de l’economia com a espai de producció. Més concretament, la perspectiva de l’Economia Feminista emergeix posant el focus sobre la importància del treball domèstic i de cures com a sostenidor de la resta de l’economia, i senyalant la divisió sexual del treball com a arrel de les desigualtats entre dones i homes. En les darreres dècades s’ha desenvolupat el paradigma de la “sostenibilitat de la vida” que fa referència a la necessitat de facilitar totes aquelles activitats econòmiques que permeten la vida.

Com s’articulen el cooperativisme i l’economia feminista?

L’Economia Social i Solidaria (ESS), que integra el cooperativisme, i l’economia feminista tenen punts de trobada. La percepció cooperativa de l’economia prioritza la visió a llarg termini, sostenible i no especulativa, es responsabilitza de l’impacte social i ambiental de les seves activitats, se centra en donar resposta a les necessitats de les persones, i instaura la democràcia com a modus operandi.

En definitiva, tant l’ESS com l’economia feminista aposten per una economia basada en el valor d’ús i en la satisfacció de les necessitats humanes, en contraposició a la maximització del benefici en termes monetaris, que és el principi rector de l’economia convencional. Tant l’ESS com l’economia feminista es proposen posar a les persones al centre, i és amb aquest propòsit que els vincles entre ambdues s’estan enfortint els darrers anys.

Sí, l’ESS i l’economia feminista tenen punts de trobada, però això no és sinònim de que el cooperativisme estigui lliure de moltes de les crítiques feministes a l’economia. El cert és que el cooperativisme sorgeix i es dóna en el context d’una societat patriarcal i, per aquest motiu, reprodueix les seves lògiques. El cooperativisme no és aliè al fet que homes i dones s’ocupin sovint en sectors diferents de l’economia, i que uns es valorin més que els altres. Tampoc és aliè al fet que les dones s’ocupin de la major part del treball domèstic i de cures a la nostra societat, un conjunt d’activitats imprescindibles que es troben profundament menystingudes, i que té unes implicacions concretes sobre el treball mercantil de les dones, especialment en termes de conciliació dels temps laboral, personal i familiar. La nostra cultura és patriarcal, i els homes i dones que conformen el cooperativisme no en restem aliens.

La cultura patriarcal dins les organitzacions també es deixa veure en la forma en la que es prenen les decisions. Històricament han estat els homes (blancs, adults i heterosexuals[1]) els que han ocupat els espais de poder, les assemblees i els consells, i cal qüestionar fins a quin punt s’està redistribuint el poder en aquests espais actualment.

En síntesi, el cooperativisme és un model d’organització del treball que apunta cap a la igualtat entre les persones, però la fita és inassolible si no es tenen en compte les diverses fonts de la desigualtat. Articular l’economia feminista i el cooperativisme és avui en dia un repte fonamental per construir models que promoguin una veritable igualtat entre les persones.

[1] Ometem el factor socioeconòmic per l’estreta vinculació històrica entre el cooperativisme i el moviment obrer.

Imatge: Extreta de www.economiacritica.com

¿Com definim la violència dins les parelles homosexuals?

parelles homosexuals fons negre

Una de les lluites històriques del moviment feminista ha estat denunciar les violències contra les dones, donant compte del sistema socio-cultural que fomenta i reprodueix les desigualtats entre homes i dones. Extreure les violències masclistes de l’esfera privada i invisible per situar-les a l’esfera pública, com un problema social i comú al que no podem donar l’esquena, ha estat una de les victòries.

Aquesta lluita ha anat acompanyada d’una producció teòrica de gran calat, en la recerca d’un marc explicatiu per donar compte de l’engranatge que manté i reprodueix les desigualtats i les violències: l’estructura social patriarcal. Al mateix temps, la discussió teòric-acadèmica ha quedat recollida en les diferents declaracions i normatives a nivell internacional, estatal i autonòmic, amb la conseqüent evolució dels termes i els marcs explicatius corresponents. Trobem el concepte “violència vers les dones”, que apareix en la declaració proclamada per l’Assemblea de les Nacions Unides el 1993; el terme “violència domèstica”, recollit en la legislació espanyola el 2003 per donar pas al terme “violència de gènere” un any després en la Llei Orgànica 1/2004 i el concepte “violència masclista” recollit en la legislació catalana a través la llei 5/2008.

El conjunt de mesures, normatives i marcs jurídics que s’han desplegat en els darrers anys són un exemple del fort impuls que han pres les polítiques públiques en la lluita contra la violència masclista. De la mateixa manera, la creació de serveis i recursos dirigits a l’abordatge d’aquest tipus de situacions -des de la prevenció fins a l’atenció i la recuperació de dones afectades per aquesta problemàtica- donen compte de la voluntat institucional de donar-hi resposta.

No obstant, la ferma associació de la violència masclista al patriarcat podria deixar fora d’estudi altres tipus de violències, que posarien en qüestió les bases d’aquesta premissa. Ens referim a les violències exercides en l’àmbit de les parelles homosexuals, siguin dones o homes, siguin cis o trans. Quin marc explicatiu ens pot ajudar a entendre les violències dins les relacions sexo-afectives, especialment quan no és exercida de l’home cap a la dona? El debat teòric en aquest eix ens ofereix respostes difuses davant d’aquesta problemàtica, que es presenta com una necessitat emergent de fer-se visible i donar-hi resposta.

¿Podem assumir que el patriarcat travessa les relacions de poder més enllà del sistema sexe-gènere, impregnant de codis jeràrquics al conjunt de la societat sota la supremacia del model androcèntric de l’home blanc? ¿O bé seria preferible desestimar l’explicació segons la qual la violència és únicament una expressió del patriarcat, per entendre-la com un fenomen que emergeix en el si de relacions sexo-afectives –sense distinció de gènere- en les que es produeix una deriva cap a relacions de dominació i violència?

Més enllà del patriarcat, el model de parella heteronormatiu formulat sota la idea de l’amor romàntic pot obrir-nos altres portes conceptuals. La construcció de relacions on la possessió, l’exclusivitat i la gelosia hi tenen cabuda, com a sinònims d’estimar, comporta també mecanismes de coerció de les llibertats de cadascú. En aquest sentit, el model de parella heternormatiu i de l’amor romàntic pot transcendir l’eix del gènere per instal•lar-se en una dinàmica relacional. I la homofòbia pot incidir incrementant la vulnerabilitat de les persones afectades per aquesta problemàtica com una doble victimització.

El cert és que la manca d’un marc teòric de referència dificulta l’articulació dels recursos públics i la capacitat de donar-hi una resposta adequada. Els diferents col•lectius LGTB reivindiquen la visibilitat d’aquesta problemàtica, que ara mateix es trobada desemparada a nivell jurídic i institucional, fent emergir el concepte de “violència intra-gènere” com un nou punt de partida per definir aquest tipus de situacions.

Nou Circuit per a l’abordatge de la Violència Masclista a St. Pere de Ribes

Sant Pere de Ribes circuit

El darrer dijous, dia 4 de desembre de 2014, es va constituir a Sant Pere de Ribes la Mesa Institucional per a l’abordatge de la violència masclista. Des de Spora, estem col·laborant amb l’impuls de l’Ajuntament de St. Pere de Ribes per crear un Circuit d’actuació i elaborar un Protocol en l’àmbit local per millorar l’atenció de les dones afectades per aquesta situació, així com l’atenció als seus fills i filles i altres persones que puguin estar al seu càrrec.

Aquesta Mesa Institucional s’inscriu dins el mètode de generació de circuits territorials creat i desenvolupat per Spora, l’anomenat “Circuit Sinèrgia”, adaptat en aquest cas a la realitat territorial del municipi. Així, aquest òrgan aglutina les institucions i administracions implicades en l’abordatge de la violència masclista: les delegacions territorials dels diferents departaments de la Generalitat, la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal, els diferents òrgans de l’Ajuntament, el Consorci Sanitari del Garraf, entre d’altres.

Així mateix, la Mesa Institucional està acompanyada per la Comissió Tècnica i l’Anella Tècnica. La Comissió Tècnica és el “cervell operatiu” del Circuit i agrupa als i les professionals de referència dels serveis i recursos protagonistes en l’atenció de les dones en situació de violència masclista. Així mateix, és l’òrgan responsable de l’elaboració del Protocol d’actuació, amb el suport de l’equip de Spora, i del seguiment i l’avaluació del mateix. L’Anella Tècnica, en canvi, inclou la resta de recursos i serveis, així com el teixit social i associatiu del territori, implicat principalment en la prevenció i sensibilització, o bé en la recuperació de les dones afectades per la violència masclista.

Confiem en què el nou Circuit i Protocol per a l'abordatge de la violència masclista facilitarà una atenció coordinada i integral de les dones que es troben afectades per aquesta greu problemàtica.

Aquí teniu el vídeo de la signatura de l'acte (facilitat per Canal Blau)!