Blog > Tags: Recerca i avaluació

La resposta de Barcelona als delictes d’odi i les discriminacions

Delictes d'odi barcelona

Segons dades de l’Agència Europea pels Drets Fonamentals (2017), 9 de cada 10 persones que han patit agressions a Europa per motius d’odi o discriminació no denuncien els fets. En molts casos, les persones víctimes de delictes d’odi i de discriminació no se senten com a tal, no saben que poden denunciar-ho o no s’atreveixen a fer-ho per manca de confiança en les administracions o els cossos policials. Les que denuncien - quan ho fan - senten que s’enfronten a un elevat cost personal pel fet de tornar a explicar i reviure l’agressió i sovint es senten poc acollides o fins i tot desacreditades per les autoritats.

Aquestes són algunes dades que s’extreuen d'un estudi  elaborat per Spora Sinergies i impulsat per l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) que analitza la situació dels serveis que ofereixen entitats i administracions públiques de Barcelona, investiga quins són els obstacles i necessitats existents i proposa estratègies fer per oferir una millor resposta.

Un dels resultats de l’estudi és la creació del primer catàleg de 37 d’organitzacions que atenen a persones víctimes de delictes d’odi i a la ciutat de Barcelona.

Com són els serveis?

Les organitzacions i serveis enquestats atenent majoritàriament a persones en situació de pobresa i exclusió social (40,5%), seguit de les que pateixen problemes de salut mental (31%), dones (28,6%), persones nouvingudes (26,2%) i col·lectius LGTBQI (21,4%). Malgrat totes les entitats i serveis analitzats intervenen sobre els delictes d'odi, el 42,9% manifesta que aquesta no és la seva funció, mentre que per un 26,2% no és la prioritària, i per un terç és la seva tasca principal.

Cal avançar cap a la professionalització i la coordinació

A Barcelona encara hi ha camí a recórrer en la professionalització i la coordinació d’aquests serveis per assegurar una atenció adequada a les víctimes d’actes discriminatoris. El 40% de les entitats no coneix l’Estatut de la Víctima, on es recullen els drets que emparen a les persones que pateixen qualsevol tipus de delictes. El 35% desconeix els articles del Codi Penal on es tipifiquen els delictes motivats per odi i discriminació i menys d’un terç compta amb professionals específics per tractar aquestes casos.

Marc de seguretat de les víctimes enfront a la desconfiança vers els cossos policials

La desconfiança vers els cossos policials, motivada per experiències negatives prèvies, repercuteix en la falta de denúncies. Davant aquesta situació, la funció més important que desenvolupen les entitats d’atenció a les persones és la de proporcionar un espai de seguretat. Per a moltes d’elles, les entitats representen l’únic espai on poden verbalitzar la seva experiència sense por a ser qüestionades. Establir aquest vincle de confiança és fonamental per a poder fer un bon acompanyament i engegar la resta d’accions que assegurin l’exercici dels drets de les víctimes.

La capacitat d'acció de les entitats i serveis és limitada

L’atenció a les víctimes requereix una atenció integral i multiplicitat de recursos que a Barcelona una sola entitat no pot oferir i per tant ha de derivar el cas. Aquesta derivació, depenent de la situació, es fa a altra entitat de referència o bé a instàncies policials o judicials. La derivació és l’acció més comú quan les entitats detecten casos de delictes d’odi o discriminació (66,7%). Aquesta dada il·lustra que les entitats, generalment, es centren en l’atenció psicosocial (50%) i faciliten informació bàsica (47,6%), però no poden donar resposta a totes les necessitats que les víctimes d’un delicte d’odi requereix com és l’assessorament legal i l’accés a serveis de protecció.

Screen Shot 2018-05-16 at 6.06.53 PM

Una cobertura legal deficient i manca de claredat conceptual (libertat d’expressió, discurs d’odi o delicte d’odi?)

El principal mecanisme sancionador de les conductes discriminatòries o motivades per l’odi en el marc legal actual és el Codi Penal. El recorregut d’una denúncia per aquesta via té unes conseqüències sovint negatives per les persones que han estat víctimes (notablement la revictimització) i requereixen d’uns recursos i un acompanyament que no està a l’abast de la majoria d’elles o que simplement no ofereixen els serveis per a víctimes.

D’altra banda, la redacció de l’articulat del Codi Penal que tipifica el discurs d’odi punible o delicte de discurs d’odi està marcat per la vaguetat en les definicions i dóna un ampli marge d’interpretació. La manca d’una única definició consensuada de delictes d'odi i la frontera entre el dret fonamental de la llibertat d’expressió i del discurs d’odi limiten la capacitat d'acció davant les agressions i discriminacions.

D’acord amb les participants a l’estudi s’haurien de elaborar lleis específiques per la protecció cada col·lectiu (com les que existeixen per a la violència masclista o per a garantir els drets de les persones LGTBQI) o bé una llei integral sobre delictes d’odi i comportaments discriminatoris.

Metodologia

La recerca ha implicat l'ús de les segúents metodologies d'anàlisi: anàlisi documental, 2 grups focals amb la participació d'un total de 17 representants d’organitzacions de referència en l'àmbit (públiques i privades), 7 entrevistes en profunditat, 2 d'elles amb representants legals i 5 amb persones víctimes d'agressions i discriminacions amb motivació d'odi, un treball de camp en línia a través del qual s'han enquestat 125 entitats i serveis públics i privats de la ciutat que potencialment aborden la qüestió dels delictes d'odi. amb l'anàlisi d'aquestes respostes s'ha elaborat el primer Catàleg de Serveis d’entitats i administracions de Barcelona per a víctimes de delictes d’odi, que recull un total de 37 organitzacions de referència en l'àmbit.

Marc de l’estudi

L’estudi és part del projecte “Com responem als delictes d’odi? Anàlisi situacional, mapatge de serveis per víctimes i eines per la intervenció” realitzat per l’IDHC de la mà de Spora Sinergies (autora de l’estudi), amb la col·laboració de SOS Racisme Catalunya i el finançament de la Direcció de Drets de Ciutadania i Diversitat de l’Ajuntament de Barcelona.

Conductes de protecció i de risc: La gestió col·lectiva del consum d’alcohol

0-ALLCOOL-FLYER-front-2

ALLCOOL- Incrementant la conscienciació i la investigació-acció d'acció sobre el consum intensiu d’alcohol o Heavy Epsiodic Drinking (HED) entre joves amb ingressos baixos i joves adults a l’atur al sud d'Europa - és un projecte d'investigació-acció on un consorci de grups d'interès de 3 països d'Europa del sud (Portugal, Espanya i Itàlia) tenen l’objectiu d’intervenir en el consum intensiu d’alcohol (HED) entre els joves. Aquesta recerca pretén augmentar el coneixement sobre HED, centrant-se en les diferències sociodemogràfiques.

Aquesta investigació s'ha desenvolupat mitjançant la combinació de metodologies qualitatives i quantitatives, que inclou 372 qüestionaris i 2 grups de discussió amb joves de 18 a 29 anys, així com 1 entrevista grupal a professionals de la prevenció.

En la recerca s’han analitzat les conductes de protecció, és a dir els comportaments de consum -tant individuals com col·lectius- que limiten el consum d’alcohol o en minimitzen les conseqüències negatives a nivell social o de salut.

En aquest post, resumim alguns dels principals resultats relacionats amb els comportaments de protecció i risc de la joventut de Tarragona (Espanya).

Els resultats revelen que 8 de les 19 conductes de protecció analitzades es duen a terme sovint o sempre per part de més de més del 50% dels enquestats, mentre que només 3 de les conductes de protecció analitzades són dutes a terme per menys del 35% de les persones enquestades.

Els comportaments més freqüents estan orientats a la reducció de danys greus.

Per contra, els que tenen una freqüència més baixa es relacionen principalment amb la limitació de la quantitat d'alcohol consumit. Els comportaments protectors són menys freqüents entre aquelles persones que manifesten haver fet un HED. Les dades mostren que les persones que han completat un episodi HED en dues o menys hores realitzen amb menys freqüència tots els comportaments protectors que aquells que han trigat més de 2 hores. El grup que duu a terme més pràctiques de protecció són les dones de 24 a 29 anys.Les dades posen de manifest que la posició social no és una variable explicativa dels comportaments protectors. En canvi, hi ha diferències significatives pel que fa a l’edat i el sexe. A mesura que l'edat augmenta, els joves incorporen progressivament més conductes de protecció. Les persones de 24 a 29 anys realitzen amb més freqüència que les de 18 a 23 anys tots els comportaments protectors (16 punts percentuals). Els enquestats indiquen que, a mesura que s’han fet grans han anat incorporant alguns dels comportaments de protecció, com beure lentament o evitar barrejar diferents tipus de begudes.Pel que fa al sexe, les dones solen dur a terme tots els comportaments de protecció més sovint que els homes, independentment de la seva posició social o edat (12 punts percentuals). Per tant, el grup de població que posa en pràctica més comportaments protectors són les dones de 24 a 29 anys. De fet, les dones duen a terme comportaments protectors en major mesura a mesura que augmenta l'edat. En conseqüència, les diferències entre homes i dones no es redueixen amb l'edat, sinó que s'amplien.
Una cultura col·lectiva de consum: gestió col·lectiva del consum d'alcohol i conseqüències negatives.

Mentre que en les cultures de consum pròpies dels  països nord-europeus la gestió del consum d'alcohol i les seves conseqüències negatives és una responsabilitat individual, a Tarragona els joves tendeixen a gestionar-lo col·lectivament. Així, la responsabilitat no es circumscriu a l'individu, sinó que recau sobre el grup d'iguals.
Segons les dades quantitatives, tres de de les cinc conductes de protecció més habituals estan relacionades amb la cura dels amics, com per exemple assegurar-se d'anar a casa amb un amic o tenir algú que avisi quan ha begut massa. Per tant, els comportaments protectors més habituals són, en la seva majoria, estratègies grupals que permeten als joves gestionar col·lectivament els riscos del consum d'alcohol. A més d'aquests comportaments, els participants de les entrevistes esmenten moltes altres estratègies que han posat en pràctica per evitar que els seus amics beguin massa i d’altres en què en tenen cura quan aquests ja estan beguts. Per exemple, retirant-los la beguda, dient-los que no en queda, acompanyant la persona a casa seva, o estant al seu costat mentre es recuperen. Encara que no totes les pràctiques de cura que realitzen són necessàriament adequades, el fet que la majoria es realitzi en grup indica que hi ha una lògica col·lectiva en la cultura de consum. Aquestes dades mostren que el consum d'alcohol i, específicament, els comportaments de protecció necessiten d’un marc d'anàlisi centrat en el col·lectiu. És a dir, per entendre per què els joves tendeixen a dur a terme algunes conductes de protecció, no hem de centrar-nos en les accions individuals. Les persones no actuen únicament en funció de decisions racionals individuals, ni consideren quins són els beneficis i els riscos d'emprendre una acció individualment. Per contra, actuen en grup, en el marc d’una cultura col·lectiva de consum. En conseqüència, la gestió de les conseqüències no recau en l'individu que les pateix, sinó en el grup d’iguals que assumeix la responsabilitat. Tenir en compte la cultura col·lectiva relacionada amb el consum pot ajudar-nos a entendre i intervenir en el consum d'alcohol d'una manera eficaç i adequada.
El context pot facilitar o dificultar l’aparició de conductes de protecció

Els comportaments protectors menys freqüents estan relacionats amb la reducció de la quantitat d'alcohol consumit. Per exemple, alternant-lo amb aigua o amb altres begudes no alcohòliques, o posant-hi límits.

Les dades qualitatives revelen que els joves són conscients dels beneficis i la importància d'aquestes estratègies de protecció. A més, la majoria dels enquestats afirmen que solen beure aigua quan arriben a casa per no tenir ressaca. No obstant això, no és habitual fer-ho mentre estan de festa. Un factor que pot influir en la baixa presència d'aquest comportament és la característica material i estructural dels contextos d’oci nocturn, com ara l’elevat preu de l'aigua a les discoteques o la manca de fonts d'aigua potable. En conseqüència, en alguns casos, la incorporació de certes conductes de protecció no té a veure amb la informació disponible i/o la conscienciació sobre els beneficis de dur-la a terme, sinó amb el marc d’oportunitat de l’entorn en què es troben els joves.