Reptes del cooperativisme vers l’economia feminista

women-together-barbara-derechos-mujeres-genero

Els principis i valors que regeixen el funcionament de les empreses cooperatives, i que foren revisats per part de l’Aliança Cooperativa Internacional el 1995, ens parlen d’un model empresarial molt més humà que el de l’economia convencional. Els valors en que es basen les cooperatives són: auto-ajuda, responsabilitat, democràcia, igualtat, equitat i solidaritat. Els set principis estableixen: adhesió voluntària i oberta, gestió democràtica, participació econòmica, autonomia i independència, educació, formació i informació, cooperació entre cooperatives, interès per la comunitat. Així, el cooperativisme es presenta com un model que promou la igualtat de les persones en l’accés al treball i als recursos així com l’empoderament, apostant per la propietat col·lectiva i posant les persones al centre de les organitzacions.

Ara bé, la desigualtat en l’accés al treball no és una realitat que es desprenguin únicament del sistema econòmic. El capitalisme s’articula i actua sinèrgicament amb altres sistemes de dominació que provoquen una distribució desigual dels drets i dels recursos. El patriarcat és probablement el sistema de dominació més antic i de major abast en tant que afecta a totes les societats humanes i actua a tots els espais socials. És el sistema de dominació dels homes sobre les dones, sustentat sobre la institució de la família convencional (monògama i heterosexual) i que s’estén a la resta de la societat. Una de les expressions més visibles del patriarcat és l’anomenada divisió sexual del treball, que estableix una segregació de les persones en activitats econòmiques diferenciades en funció del seu sexe.

Ara bé, com es rebaten aquestes desigualtats des de l’economia?

La preocupació per la distribució sexual del treball i les desigualtats resultants en la distribució de l’accés als recursos, al treball i als espais de presa de decisions han estat una de les pedres angulars de les perspectives feministes dins l’economia. En aquest sentit, les perspectives feministes han desdibuixat els propis límits de l’economia com a espai de producció. Més concretament, la perspectiva de l’Economia Feminista emergeix posant el focus sobre la importància del treball domèstic i de cures com a sostenidor de la resta de l’economia, i senyalant la divisió sexual del treball com a arrel de les desigualtats entre dones i homes. En les darreres dècades s’ha desenvolupat el paradigma de la “sostenibilitat de la vida” que fa referència a la necessitat de facilitar totes aquelles activitats econòmiques que permeten la vida.

Com s’articulen el cooperativisme i l’economia feminista?

L’Economia Social i Solidaria (ESS), que integra el cooperativisme, i l’economia feminista tenen punts de trobada. La percepció cooperativa de l’economia prioritza la visió a llarg termini, sostenible i no especulativa, es responsabilitza de l’impacte social i ambiental de les seves activitats, se centra en donar resposta a les necessitats de les persones, i instaura la democràcia com a modus operandi.

En definitiva, tant l’ESS com l’economia feminista aposten per una economia basada en el valor d’ús i en la satisfacció de les necessitats humanes, en contraposició a la maximització del benefici en termes monetaris, que és el principi rector de l’economia convencional. Tant l’ESS com l’economia feminista es proposen posar a les persones al centre, i és amb aquest propòsit que els vincles entre ambdues s’estan enfortint els darrers anys.

Sí, l’ESS i l’economia feminista tenen punts de trobada, però això no és sinònim de que el cooperativisme estigui lliure de moltes de les crítiques feministes a l’economia. El cert és que el cooperativisme sorgeix i es dóna en el context d’una societat patriarcal i, per aquest motiu, reprodueix les seves lògiques. El cooperativisme no és aliè al fet que homes i dones s’ocupin sovint en sectors diferents de l’economia, i que uns es valorin més que els altres. Tampoc és aliè al fet que les dones s’ocupin de la major part del treball domèstic i de cures a la nostra societat, un conjunt d’activitats imprescindibles que es troben profundament menystingudes, i que té unes implicacions concretes sobre el treball mercantil de les dones, especialment en termes de conciliació dels temps laboral, personal i familiar. La nostra cultura és patriarcal, i els homes i dones que conformen el cooperativisme no en restem aliens.

La cultura patriarcal dins les organitzacions també es deixa veure en la forma en la que es prenen les decisions. Històricament han estat els homes (blancs, adults i heterosexuals[1]) els que han ocupat els espais de poder, les assemblees i els consells, i cal qüestionar fins a quin punt s’està redistribuint el poder en aquests espais actualment.

En síntesi, el cooperativisme és un model d’organització del treball que apunta cap a la igualtat entre les persones, però la fita és inassolible si no es tenen en compte les diverses fonts de la desigualtat. Articular l’economia feminista i el cooperativisme és avui en dia un repte fonamental per construir models que promoguin una veritable igualtat entre les persones.

[1] Ometem el factor socioeconòmic per l’estreta vinculació històrica entre el cooperativisme i el moviment obrer.

Imatge: Extreta de www.economiacritica.com