ALLCOOL- Incrementant la conscienciació i la investigació-acció d'acció sobre el consum intensiu d’alcohol o Heavy Epsiodic Drinking (HED) entre joves amb ingressos baixos i joves adults a l’atur al sud d'Europa - és un projecte d'investigació-acció on un consorci de grups d'interès de 3 països d'Europa del sud (Portugal, Espanya i Itàlia) tenen l’objectiu d’intervenir en el consum intensiu d’alcohol (HED) entre els joves. Aquesta recerca pretén augmentar el coneixement sobre HED, centrant-se en les diferències sociodemogràfiques.

Aquesta investigació s'ha desenvolupat mitjançant la combinació de metodologies qualitatives i quantitatives, que inclou 372 qüestionaris i 2 grups de discussió amb joves de 18 a 29 anys, així com 1 entrevista grupal a professionals de la prevenció.

En la recerca s’han analitzat les conductes de protecció, és a dir els comportaments de consum -tant individuals com col·lectius- que limiten el consum d’alcohol o en minimitzen les conseqüències negatives a nivell social o de salut.

En aquest post, resumim alguns dels principals resultats relacionats amb els comportaments de protecció i risc de la joventut de Tarragona (Espanya).

Els resultats revelen que 8 de les 19 conductes de protecció analitzades es duen a terme sovint o sempre per part de més de més del 50% dels enquestats, mentre que només 3 de les conductes de protecció analitzades són dutes a terme per menys del 35% de les persones enquestades.

Els comportaments més freqüents estan orientats a la reducció de danys greus.

Per contra, els que tenen una freqüència més baixa es relacionen principalment amb la limitació de la quantitat d'alcohol consumit. Els comportaments protectors són menys freqüents entre aquelles persones que manifesten haver fet un HED. Les dades mostren que les persones que han completat un episodi HED en dues o menys hores realitzen amb menys freqüència tots els comportaments protectors que aquells que han trigat més de 2 hores. El grup que duu a terme més pràctiques de protecció són les dones de 24 a 29 anys.Les dades posen de manifest que la posició social no és una variable explicativa dels comportaments protectors. En canvi, hi ha diferències significatives pel que fa a l’edat i el sexe. A mesura que l'edat augmenta, els joves incorporen progressivament més conductes de protecció. Les persones de 24 a 29 anys realitzen amb més freqüència que les de 18 a 23 anys tots els comportaments protectors (16 punts percentuals). Els enquestats indiquen que, a mesura que s’han fet grans han anat incorporant alguns dels comportaments de protecció, com beure lentament o evitar barrejar diferents tipus de begudes.Pel que fa al sexe, les dones solen dur a terme tots els comportaments de protecció més sovint que els homes, independentment de la seva posició social o edat (12 punts percentuals). Per tant, el grup de població que posa en pràctica més comportaments protectors són les dones de 24 a 29 anys. De fet, les dones duen a terme comportaments protectors en major mesura a mesura que augmenta l'edat. En conseqüència, les diferències entre homes i dones no es redueixen amb l'edat, sinó que s'amplien.
Una cultura col·lectiva de consum: gestió col·lectiva del consum d'alcohol i conseqüències negatives.

Mentre que en les cultures de consum pròpies dels  països nord-europeus la gestió del consum d'alcohol i les seves conseqüències negatives és una responsabilitat individual, a Tarragona els joves tendeixen a gestionar-lo col·lectivament. Així, la responsabilitat no es circumscriu a l'individu, sinó que recau sobre el grup d'iguals.
Segons les dades quantitatives, tres de de les cinc conductes de protecció més habituals estan relacionades amb la cura dels amics, com per exemple assegurar-se d'anar a casa amb un amic o tenir algú que avisi quan ha begut massa. Per tant, els comportaments protectors més habituals són, en la seva majoria, estratègies grupals que permeten als joves gestionar col·lectivament els riscos del consum d'alcohol. A més d'aquests comportaments, els participants de les entrevistes esmenten moltes altres estratègies que han posat en pràctica per evitar que els seus amics beguin massa i d’altres en què en tenen cura quan aquests ja estan beguts. Per exemple, retirant-los la beguda, dient-los que no en queda, acompanyant la persona a casa seva, o estant al seu costat mentre es recuperen. Encara que no totes les pràctiques de cura que realitzen són necessàriament adequades, el fet que la majoria es realitzi en grup indica que hi ha una lògica col·lectiva en la cultura de consum. Aquestes dades mostren que el consum d'alcohol i, específicament, els comportaments de protecció necessiten d’un marc d'anàlisi centrat en el col·lectiu. És a dir, per entendre per què els joves tendeixen a dur a terme algunes conductes de protecció, no hem de centrar-nos en les accions individuals. Les persones no actuen únicament en funció de decisions racionals individuals, ni consideren quins són els beneficis i els riscos d'emprendre una acció individualment. Per contra, actuen en grup, en el marc d’una cultura col·lectiva de consum. En conseqüència, la gestió de les conseqüències no recau en l'individu que les pateix, sinó en el grup d’iguals que assumeix la responsabilitat. Tenir en compte la cultura col·lectiva relacionada amb el consum pot ajudar-nos a entendre i intervenir en el consum d'alcohol d'una manera eficaç i adequada.
El context pot facilitar o dificultar l’aparició de conductes de protecció

Els comportaments protectors menys freqüents estan relacionats amb la reducció de la quantitat d'alcohol consumit. Per exemple, alternant-lo amb aigua o amb altres begudes no alcohòliques, o posant-hi límits.

Les dades qualitatives revelen que els joves són conscients dels beneficis i la importància d'aquestes estratègies de protecció. A més, la majoria dels enquestats afirmen que solen beure aigua quan arriben a casa per no tenir ressaca. No obstant això, no és habitual fer-ho mentre estan de festa. Un factor que pot influir en la baixa presència d'aquest comportament és la característica material i estructural dels contextos d’oci nocturn, com ara l’elevat preu de l'aigua a les discoteques o la manca de fonts d'aigua potable. En conseqüència, en alguns casos, la incorporació de certes conductes de protecció no té a veure amb la informació disponible i/o la conscienciació sobre els beneficis de dur-la a terme, sinó amb el marc d’oportunitat de l’entorn en què es troben els joves.