Blog > Categoria: Sin categoría

Què hem aconseguit en 10 anys de llei contra la violència masclista?

Screen Shot 2018-06-08 at 12.24.33 PM

Celebrant aquests 10 anys de la Llei 5/2008, del dret de les dones a eradicar la violència masclista,  podem mirar amb retrospectiva els avenços que ens ha permès, així com els reptes que tenim per endavant, sense perdre'n l'objectiu: eradicar la violència masclista. Volem posar en valor la feina feta pels Serveis d'Informació i Atenció a les Dones (SIADs) al llarg d'aquest camí.

Què hem assolit en 10 anys de Llei contra la violència masclista?

Un dels elements clau de la Llei va ser la ideació de la Xarxa d'Atenció i Recuperació Integral de la Violència Masclista, amb el desplegament de 100 SIADs que abasten el conjunt del territori català a nivell municipal o comarcal. Durant l'obscur període de la crisi econòmica, mentre vèiem desaparèixer ministeris i regidories d'igualtat, la xarxa de SIADs va permetre garantir i mantenir les polítiques de gènere i els serveis d'atenció a les dones a tots els municipis. Vincular els SIADs com a serveis de proximitat del territori ha estat, doncs, l'estratègia que ha permès que avui puguem mirar en retrospectiva aquest llarg recorregut.

Quan publicàvem l'estudi Avaluació de la xarxa de SIADs de Catalunya (Spora, 2015) vam poder posar llum en l'impacte d'aquesta xarxa de serveis:

  • Més de 120.000 dones van participar en les activitats comunitàries i de sensibilització realitzades pels SIADs, l'any 2013. Representen el 3% de les dones de Catalunya.
  • Gairebé 26.000 dones en situació de violència masclista van ser ateses pels SIADs, l'any 2013. Representen l'1% de les dones de Catalunya.
  • L'atenció a menors d'edat, i puntualment a homes, era una necessitat creixent que va ser resolta de forma pionera als SIADs.

De ben segur que si actualitzéssim aquestes dades veuríem com han incrementat considerablement. Ara bé, cal que seguim mirant cap al futur.

Quins reptes tenim per endavant?

1. Posar en valor posar en valor la tasca dels equips locals i garantir-los unes condicions dignes.

Logo_SIAD

Els equips locals són els que han sostingut el treball a primera línia en aquests 10 anys al capdavant de les polítiques de gènere i de l'atenció a les dones en situació de violència masclista. Ja en l'estudi Avaluació de la xarxa de SIADs de Catalunya posàvem de manifest que:

  • El 70% de les coordinadores són multicàrrecs, és a dir, tenen altres càrrecs dins el municipi a banda del SIAD.
  • El 70% de les coordinadores són multifuncions, és a dir, tenen diverses funcions més enllà de la coordinació del servei.
  • Bona part dels SIADs són unipersonals, és a dir, recauen sobre una única professional amb el suport externalitzat d'una psicòloga o advocada.

Així, per mantenir les polítiques de gènere i l'atenció a la violència masclista, cal posar en valor la tasca dels equips locals.

2. Assolir una coordinació interinstitucional entre les diferents administracions i departaments.

És necessari crear un sistema de dades unificat i eficaç, que permeti conèixer quantes dones estem atenent, quines formes de violència pateixen i en quins àmbits, quines edats tenen, etc., per tal de millorar les nostres intervencions.

3. Treballar per aconseguir que tots els equips professionals comparteixin un llenguatge comú que posi les dones al centre. 

4. Reforçar les accions preventives de forma coordinada i transversal, amb la complicitat de tots els agents, per avançar de cara en la lluita contra la violència masclista.


**Els Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIADs) es despleguen arreu del territori català l’any 2008 arran de la Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista seguint un procés de planificació territorial per al període 2008-2013. Són serveis de titularitat municipal o comarcal, que ofereixen informació, orientació i assessorament en tots els aspectes relacionats amb la vida de les dones, i constitueixen la porta d’entrada a la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral per a dones en situacions de violència masclista i l’articulació d’aquesta xarxa amb el món local.

La resposta de Barcelona als delictes d’odi i les discriminacions

Delictes d'odi barcelona

Segons dades de l’Agència Europea pels Drets Fonamentals (2017), 9 de cada 10 persones que han patit agressions a Europa per motius d’odi o discriminació no denuncien els fets. En molts casos, les persones víctimes de delictes d’odi i de discriminació no se senten com a tal, no saben que poden denunciar-ho o no s’atreveixen a fer-ho per manca de confiança en les administracions o els cossos policials. Les que denuncien - quan ho fan - senten que s’enfronten a un elevat cost personal pel fet de tornar a explicar i reviure l’agressió i sovint es senten poc acollides o fins i tot desacreditades per les autoritats.

Aquestes són algunes dades que s’extreuen d'un estudi  elaborat per Spora Sinergies i impulsat per l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) que analitza la situació dels serveis que ofereixen entitats i administracions públiques de Barcelona, investiga quins són els obstacles i necessitats existents i proposa estratègies fer per oferir una millor resposta.

Un dels resultats de l’estudi és la creació del primer catàleg de 37 d’organitzacions que atenen a persones víctimes de delictes d’odi i a la ciutat de Barcelona.

Com són els serveis?

Les organitzacions i serveis enquestats atenent majoritàriament a persones en situació de pobresa i exclusió social (40,5%), seguit de les que pateixen problemes de salut mental (31%), dones (28,6%), persones nouvingudes (26,2%) i col·lectius LGTBQI (21,4%). Malgrat totes les entitats i serveis analitzats intervenen sobre els delictes d'odi, el 42,9% manifesta que aquesta no és la seva funció, mentre que per un 26,2% no és la prioritària, i per un terç és la seva tasca principal.

Cal avançar cap a la professionalització i la coordinació

A Barcelona encara hi ha camí a recórrer en la professionalització i la coordinació d’aquests serveis per assegurar una atenció adequada a les víctimes d’actes discriminatoris. El 40% de les entitats no coneix l’Estatut de la Víctima, on es recullen els drets que emparen a les persones que pateixen qualsevol tipus de delictes. El 35% desconeix els articles del Codi Penal on es tipifiquen els delictes motivats per odi i discriminació i menys d’un terç compta amb professionals específics per tractar aquestes casos.

Marc de seguretat de les víctimes enfront a la desconfiança vers els cossos policials

La desconfiança vers els cossos policials, motivada per experiències negatives prèvies, repercuteix en la falta de denúncies. Davant aquesta situació, la funció més important que desenvolupen les entitats d’atenció a les persones és la de proporcionar un espai de seguretat. Per a moltes d’elles, les entitats representen l’únic espai on poden verbalitzar la seva experiència sense por a ser qüestionades. Establir aquest vincle de confiança és fonamental per a poder fer un bon acompanyament i engegar la resta d’accions que assegurin l’exercici dels drets de les víctimes.

La capacitat d'acció de les entitats i serveis és limitada

L’atenció a les víctimes requereix una atenció integral i multiplicitat de recursos que a Barcelona una sola entitat no pot oferir i per tant ha de derivar el cas. Aquesta derivació, depenent de la situació, es fa a altra entitat de referència o bé a instàncies policials o judicials. La derivació és l’acció més comú quan les entitats detecten casos de delictes d’odi o discriminació (66,7%). Aquesta dada il·lustra que les entitats, generalment, es centren en l’atenció psicosocial (50%) i faciliten informació bàsica (47,6%), però no poden donar resposta a totes les necessitats que les víctimes d’un delicte d’odi requereix com és l’assessorament legal i l’accés a serveis de protecció.

Screen Shot 2018-05-16 at 6.06.53 PM

Una cobertura legal deficient i manca de claredat conceptual (libertat d’expressió, discurs d’odi o delicte d’odi?)

El principal mecanisme sancionador de les conductes discriminatòries o motivades per l’odi en el marc legal actual és el Codi Penal. El recorregut d’una denúncia per aquesta via té unes conseqüències sovint negatives per les persones que han estat víctimes (notablement la revictimització) i requereixen d’uns recursos i un acompanyament que no està a l’abast de la majoria d’elles o que simplement no ofereixen els serveis per a víctimes.

D’altra banda, la redacció de l’articulat del Codi Penal que tipifica el discurs d’odi punible o delicte de discurs d’odi està marcat per la vaguetat en les definicions i dóna un ampli marge d’interpretació. La manca d’una única definició consensuada de delictes d'odi i la frontera entre el dret fonamental de la llibertat d’expressió i del discurs d’odi limiten la capacitat d'acció davant les agressions i discriminacions.

D’acord amb les participants a l’estudi s’haurien de elaborar lleis específiques per la protecció cada col·lectiu (com les que existeixen per a la violència masclista o per a garantir els drets de les persones LGTBQI) o bé una llei integral sobre delictes d’odi i comportaments discriminatoris.

Metodologia

La recerca ha implicat l'ús de les segúents metodologies d'anàlisi: anàlisi documental, 2 grups focals amb la participació d'un total de 17 representants d’organitzacions de referència en l'àmbit (públiques i privades), 7 entrevistes en profunditat, 2 d'elles amb representants legals i 5 amb persones víctimes d'agressions i discriminacions amb motivació d'odi, un treball de camp en línia a través del qual s'han enquestat 125 entitats i serveis públics i privats de la ciutat que potencialment aborden la qüestió dels delictes d'odi. amb l'anàlisi d'aquestes respostes s'ha elaborat el primer Catàleg de Serveis d’entitats i administracions de Barcelona per a víctimes de delictes d’odi, que recull un total de 37 organitzacions de referència en l'àmbit.

Marc de l’estudi

L’estudi és part del projecte “Com responem als delictes d’odi? Anàlisi situacional, mapatge de serveis per víctimes i eines per la intervenció” realitzat per l’IDHC de la mà de Spora Sinergies (autora de l’estudi), amb la col·laboració de SOS Racisme Catalunya i el finançament de la Direcció de Drets de Ciutadania i Diversitat de l’Ajuntament de Barcelona.

Què és la criança compartida?

minhocas

Els darrers anys ressona entre les formes d’organitzar la criança i l’educació en la primera infància el terme “criança compartida”, un concepte que per la seva novetat està generant certa confusió. Mirem d’apropar-nos!

Aquest és el nom que han triat alguns grups de famílies per organitzar-se i donar resposta a les necessitats de cura dels seus fills i filles, davant la manca de places i el descontentament amb l’Escola Bressol. La definició d’aquests grups és àmplia, ja que es tracta d’iniciatives comunitàries i autogestionades i, per tant, cadascuna pot prendre una forma particular. Tanmateix, hi ha alguns elements comuns que permeten entendre una mica millor aquesta realitat:

  • Es tracta de grups de famílies amb fills i filles en l’etapa prèvia a l’escolarització obligatòria; que compten amb un espai adequat per a la criança i, en molts casos, amb un acompanyament educatiu.
  • Els seus projectes pedagògics giren entorn d’un model educatiu no directiu i centrat en la persona i, com a conseqüència, compten amb ràtios molt petites d’acompanyant /infant.
  • Les famílies s’impliquen directament en la gestió del projecte, tant a nivell econòmic com en les diferents tasques de manteniment de l’espai.

En definitiva, els grups de criança compartida són una alternativa que sorgeix per donar resposta a les necessitats de cura dels i les nenes, però també per la necessitat que tenen moltes mares i pares d’acompanyar-se en l’experiència de la criança.

[Font de la imatge: http://corcrianzacompartida.blogspot.com.es/p/la-crianza-compartida_10.html]

Bones festes!!

Felicitacio Spora

Enguany hem celebrat 10 anys, des que ens vam crear com a spin-off del Parc de Recerca de la UAB, i ens satisfà molt seguir treballant en allò que més ens agrada :)

Aprofitem per anunciar-vos que des del mes de novembre hem passat a ser una societat cooperativa de treball, d'iniciativa social i sense afany de lucre, i ens fa molta il·lusió formar part de la gran família del cooperativisme!

Us desitjem unes bones festes i que el 2016 sigui un any ple de joia.