Blog > Categoria: Intervenció

Com prevenir el consum intensiu d’alcohol (HED)?

heavy-drinking Allcool

Fa un parell de setmanes es va publicar l’informe que assentarà les bases per la futura llei d’alcohol i que vol acabar amb el ‘botellón’ i els comes etílics en menors. El document, que marca com a prioritat endarrerir l’edat de l’inici en el consum fins als 18 anys, preveu la incorporació de sancions econòmiques als pares dels menors que beguin, entre d’altres accions. Fins a quin punt aquesta proposta assolirà l’objectiu que es marca?

Les sancions econòmiques són eficaces?

Encara que els titulars de la majoria dels mitjans no en fan referència, l’informe afirma que no hi ha unanimitat entre la comunitat experta en prevenció del consum d’alcohol sobre l’eficàcia d’incrementar les sancions econòmiques atès el baix impacte que han tingut altres propostes similars tant en l’àmbit local com autonòmic. També s’explica que per tal que siguin efectives, les propostes haurien de comptar necessàriament amb la coordinació entre diferents àmbits -socials, econòmics, familiars, sanitaris-.

Projecte Allcool: com beuen els joves del sud d’Europa?

Justament aquest caràcter comunitari de les intervencions és un dels punts clau sobre els que Spora Sinergies vam treballar durant la presentació al Parlament Europeu de les conclusions del projecte Allcool. Aquest projecte, finançat per la Comissió Europea, analitza els usos i els comportaments de joves d’entre 18 i 29 anys de tres ciutats del sud d’Europa (Tarragona, Porto i Bologna) en relació amb el del consum intensiu d’alcohol, també conegut com Heavy Episodic Drinking (HED), i s’orienta a l’elaboració de recomanacions per a polítiques públiques i intervenció comunitària. Què és el HED? Consisteix en beure 5 unitats d’alcohol (1 Unitat= a un got de vi o copa de cervesa) en una sola ocasió.

Com més joves, més ràpid beuen, però com més grans, més quantitat beuen

La pauta més comuna és que els i les joves beuen intensament (HED) més d'un cop al mes. Concretament, ho fa un 65,5% dels i les joves, del quals un 22,6% afirma que arriba a aquests nivells de consum d’alcohol entre una i dues vegades per setmana, i un 33,8% diu que ho fan entre 2 i 3 vegades al mes. Aproximadament, 1 de cada 4 vegades que es consumeix alcohol es fa HED. Quant a l’edat, les dades obtingudes revelen que com més joves (entre 18 i 21 anys) més ràpid beuen (en menys de 2 hores). A mesura que es fan grans (dels 22 als 25), beuen més però en un interval de temps major. I entre els 26 i 29 anys beuen menys i de forma encara menys intensiva.

Les ‘borratxeres’ i la gestió de les seves conseqüències són un assumpte grupal

Una de les conclusions de l’estudi és que mentre als països nordeuropeus la responsabilitat de gestionar les conseqüències negatives del consum d’alcohol recau en l’individu, els joves del sud d’Europa comparteixen una lògica col·lectiva tant a l’hora de decidir com consumir alcohol com a l’hora de fer-se càrrec de les conseqüències del consum excessiu, és a dir, tots aquells comportaments relacionats amb tenir cura dels altres. Entre les pràctiques de protecció que comparteixen els i les joves trobem assegurar-se de beure amb persones que els poden cuidar si beuen massa, sortir amb persones que coneixen i confien, o tornar a casa acompanyats d’amics o amigues.

La 'ressaca moral' i altres elements a tenir en compte a l'elaborar recomanacions d'intervenció

En el moment d’elaborar recomanacions per prevenir el consum intensiu d’alcohol és necessari tenir en compte que les pràctiques i els valors relacionats amb el consum d'alcohol no tenen a veure únicament amb la decisió racional de l’individu sinó que es construeixen col·lectivament i en un context social determinat. Per tant, cal implicar als múltiples agents relacionats amb aquest àmbit i treballar conjuntament: grups d’iguals, (joves), professionals educatius, representants de l’administració local, policia local, promotors d’oci nocturn, empreses productores d’alcohol, etc. Citem algunes de les mesures d’intervenció comunitària proposades pel projecte Allcool:

  • Incorporar a les intervencions informació sobre conseqüències immediates, relacionals i socials del consum d'alcohol. La recerca posa de manifest que allò que més preocupa els joves és la coneguda 'ressaca moral', com per exemple:  no recordar algunes de les coses es van fer, sentir-se avergonyit o penedir-se d’haver dit alguna cosa, penedir-se d’haver perdut el control o haver mantingut relacions sexuals sense protecció.
  • Adreçar els missatges de les intervencions preferiblement als grups d’iguals més que no pas als individus.
  • Desenvolupar Intervencions que adoptin una perspectiva de gènere, evitant missatges que responsabilitzin a les víctimes d’assetjament sexual per no haver-se ‘controlat’. L’alcohol no justifica les conductes d’assetjament.
  • Aportar eines perquè els i les joves puguin mesurar el consum d’alcohol.
  • Crear equips d’informació formats per joves (joves agents de salut).

El projecte Allcool ha estat elaborat per Spora Sinergies, Apdes, AUSL Bologna i el suport de l'Ajuntament de Tarragona.

Mercabarna, contra el malbaratament alimentari

mercabarnagran

Mercabarna vol donar un pas més en la seva política contra el malbaratament alimentari, per això ha encarregat a la Universitat Autònoma de Barcelona la realització d’un treball que tipificarà les seves pèrdues alimentàries i oferirà línies de treball per reduir-les a la mínima expressió.

El treball consistirà en un diagnòstic del malbaratament alimentari produït per l’activitat de tots els operadors que es donen cita a Mercabarna -productors, majoristes i compradors (detallistes, distribuïdors, restauradors, etc.)- per tal de dimensionar-lo, analitzar-ne les seves causes, explorar la percepció dels actors que hi participen i finalment elaborar propostes concretes d’intervenció per tal de reduir el malbaratament alimentari i millorar l’operativa de gestió dels residus orgànics.

En aquest treball hi participarà l’Oficina de Medi Ambient de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); l’empresa Spora Sinergies, spin off de la UAB especialitzada en consultoria social; i la Plataforma Aprofitem els Aliments (PAA), una entitat sense afany de lucre que ha aconseguit el suport de diversos representants de la cadena alimentària i de l’administració per lluitar contra el malbaratament alimentari des del camp fins a la taula.

El projecte estarà enllestit a finals de 2015 i podria tenir continuïtat mitjançant la participació del Parc de Recerca de la UAB que, a partir de les dades obtingues, proposarà a empreses i grups de recerca possibilitats de valorització dels aliments que actualment no s’aprofiten.

 Mercabarna recicla el 72% del seus residus comercials

Mercabarna és el principal operador logístic alimentari del sud d’Europa i contribueix de forma estratègica al proveïment d’aliments i a la seguretat alimentària de Catalunya. Aquest gran mercat és un model de referència per a la resta de mercats majoristes d’arreu del món per les seves polítiques mediambientals i socials. En aquest sentit, Mercabarna disposa d’un Punt Verd dins el seu propi recinte i recicla el 72% dels residus comercials que genera l’activitat de les 800 empreses que hi operen (total de residus generats a Mercabarna: 22.630.000 kg a l’any). Per altra banda, col·labora amb el Banc dels Aliments des de 2002 afavorint que arribin anualment a aquesta entitat benèfica uns 600.000 kg. d’aliments frescos (productes que ja no es poden comercialitzar però sí consumir), per ser distribuïts entre persones necessitades.

Post original: http://bit.ly/1QdHDAp

El Gran Dinar Barcelona 2014 · tot un èxit!!

Gran dinar3

4 tones d'aliments recuperats, més de 150 voluntaris, 4115 racions de menjar servides, i la presència de desenes d'entitats i projectes contra el malbaratament alimentari.

El Gran Dinar 2014, que va tenir lloc a la plaça dels Àngels de Barcelona el 22 de novembre passat, buscava provocar un canvi en la percepció del malbaratament alimentari per part de la ciutadania i els agents responsables del cicle dels aliments.

Més de quatre tones d’aliments van ser “espigolades” (recuperades de camps o majoristes que no els anaven a aprofitar), netejades i cuinades per un centenar de voluntaris i voluntàries i per cuiners i cuineres de la Fundació Alícia, i van ser servits en forma de sopa de verdures o macedònia de fruita. Els excedents no cuinats van ser “adoptats” pels assistents o donats a menjadors socials propers.

Amb aquest acte festiu hem volgut fer palès un greu problema econòmic, social i ambiental que afecta a tota la societat que demana la implicació de tothom. Hem posat sobre la taula el fet que a Catalunya anualment es malbaraten unes 260.000 tones d’aliments i que cal actuar per aconseguir reduir aquesta xifra.

Des de la Plataforma Aprofitem els Aliments continuarem treballant per tal de sensibilitzar i implicar persones, entitats, empreses i administracions per un bon aprofitament dels aliments.

Podeu veure un video de l'acte aquí!

Nou Circuit per a l’abordatge de la Violència Masclista a St. Pere de Ribes

Sant Pere de Ribes circuit

El darrer dijous, dia 4 de desembre de 2014, es va constituir a Sant Pere de Ribes la Mesa Institucional per a l’abordatge de la violència masclista. Des de Spora, estem col·laborant amb l’impuls de l’Ajuntament de St. Pere de Ribes per crear un Circuit d’actuació i elaborar un Protocol en l’àmbit local per millorar l’atenció de les dones afectades per aquesta situació, així com l’atenció als seus fills i filles i altres persones que puguin estar al seu càrrec.

Aquesta Mesa Institucional s’inscriu dins el mètode de generació de circuits territorials creat i desenvolupat per Spora, l’anomenat “Circuit Sinèrgia”, adaptat en aquest cas a la realitat territorial del municipi. Així, aquest òrgan aglutina les institucions i administracions implicades en l’abordatge de la violència masclista: les delegacions territorials dels diferents departaments de la Generalitat, la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal, els diferents òrgans de l’Ajuntament, el Consorci Sanitari del Garraf, entre d’altres.

Així mateix, la Mesa Institucional està acompanyada per la Comissió Tècnica i l’Anella Tècnica. La Comissió Tècnica és el “cervell operatiu” del Circuit i agrupa als i les professionals de referència dels serveis i recursos protagonistes en l’atenció de les dones en situació de violència masclista. Així mateix, és l’òrgan responsable de l’elaboració del Protocol d’actuació, amb el suport de l’equip de Spora, i del seguiment i l’avaluació del mateix. L’Anella Tècnica, en canvi, inclou la resta de recursos i serveis, així com el teixit social i associatiu del territori, implicat principalment en la prevenció i sensibilització, o bé en la recuperació de les dones afectades per la violència masclista.

Confiem en què el nou Circuit i Protocol per a l'abordatge de la violència masclista facilitarà una atenció coordinada i integral de les dones que es troben afectades per aquesta greu problemàtica.

Aquí teniu el vídeo de la signatura de l'acte (facilitat per Canal Blau)!