Blog > Categoria: Debats

Avaluant la participació ciutadana: els indicadors

OIDP_logo_v2

Volem compartir aquí la nostra participació a la 18ª Conferència de l'Observatori Internacional de la Democràcia Participativa (OIDP) a Barcelona dins la Taula Rodona "Avaluant la participació ciutadana: els indicadors".

L'experiència en el disseny del sistema d'indicadors d'avaluació del Programa Democràcia Activa de l'Ajuntament de Barcelona ens mostra la complexitat i els reptes que apareixen a l'hora d'intentar mesurar dimensions complexes, com per exemple l'accessibilitat, la diversitat, la pluralitat, la traçabilitat, la transparència o el funcionament dels processos participatius.

Dissenyar indicadors per a cadascuna d'aquestes dimensions ha implicat un exercici de cura i rigor per desgranar els diferents components que els defineixen. Per exemple, l'accessibilitat ve definida per l'horari en què es realitza la convocatòria, la ubicació de l'espai de trobada i l'accés en transport públic, la convocatòria (amb quanta antelació es convoca, amb quantes llengües es fa la difusió), la senyalització per indicar l'espai de la trobada, l'accessibilitat per a persones amb diversitat funcional, el nivell de tecnicisme del llenguatge i l'accés on-line.

Alguns d'aquests reptes sorgits en el procés són els següents:

Com garantir la màxima accessibilitat quan els procediments estàndards de l'Ajuntament no estan dissenyats amb aquesta intenció? Per exemple, comunicar en altres llengües més enllà del català i el castellà.     

La diversitat no és estàndard, sinó relativa a cada grup de població. Aleshores, ¿podem utilitzar la mateixa referència per a tots els barris i districtes? Per exemple, hem d'esperar el mateix grau de diversitat cultural en un procés participatiu realitzat al barri del Raval que al barri de Les Corts?

Com recollir la informació sensible que no és visible als ulls (diversitat funcional, orientació sexual,...)

Sabem que el criteri tècnic dista del criteri ciutadà. Per aquesta raó, els resultats dels processos participatius no sempre s'implementen de manera 100% fidel. aleshores, com podem fer visible la transformació del resultat del procés participatiu respecte de la implementació final? i com es justifica o s'explica aquesta modificació?

Aquestes són algunes de les incògnites que han sorgit durant el procés. Si voleu, us podeu descarregar la presentació (en castellà) aquí.

¿Batalla de Gallos o de Gallitos?

images (1)

“Una batalla de gallos es un concurso de machos alfa: “yo soy el más gallo”. Vamos al insulto rápido. Somos unos gallitos, y la imagen social del macho alfa es la de mega-hombre.” (Invert, Conversaciones Red Bull 2017).

Fa un parell de setmanes, enmig d'una Batalla de los Gallos (competicions de rap improvisat) organitzada per Red Bull, les rimes contra l'adversari van desencadenar una forta polèmica a les xarxes.

L’objectiu de les competicions de rap improvisat és justament aquest, una competició, una batalla, on els gallos o MC cerquen desqualificar al contrincant a través de les rimes (preferim parlar de MC [Master of Ceremonies, en anglès] com a sinònim no sexuat de Gallo/Gallina). Es tracta d’un fenomen que ha crescut i s’ha estès enormement en els darrers deu anys, especialment a l’Estat espanyol i Amèrica Llatina.

Al mateix temps, es tracta d’un entorn altament masculinitzat, on el referent de masculinitat és el de gallito.

El diàleg improvisat, que ha generat tanta polèmica, és el següent:

[FJ] “El Zasko necesita sonotone y también a mayores / cuando folla con menores, como no tienen la regla no tiene que usar condones”

[Zasko] “Estoy hasta los huevos de menores / tendrás una hija, tu hija irá al cole, ¿y sabes qué pasará cuando Zasko la viole? Que te pondré este vídeo para que lo veas y llores”

La controvèrsia reprèn altres debats presents al rap improvisat, com són les rimes masclistes, homòfobes i racistes, o el fet que es tracti d'entorns altament masculinitzats i la infrarepresentació de les raperes o MC femenines.

D’altra banda, amb aquest episodi, el freestyle veu qüestionada la llibertat d’expressió, un dels grans valors d’aquesta subcultura urbana. En el context actual, en què els rapers Plablo Hassel i Valtonyc estan condemnats pel contingut de les seves rimes, la polèmica està servida.

Red Bull pren la iniciativa d'aprofitar aquest exemple per ampliar el debat, des de dins, amb MC guanyadors de les darreres competicions, promotors de Batalles de Gallos i expertes en periodisme musical. Spora, a través de la Miriam Sol, hi participem per ampliar l'anàlisi introduir noves reflexions des de la perspectiva de gènere i feminista:

Quin és el problema?

Es tracta d'una rima fàcil en un context de rap improvisat? o apologia de la violació?

Per què passa?

És perquè la improvisació reprodueix el bagatge de la societat que tenim interioritzat, ja que no hi ha temps per a la reflexió? o és perquè les batalles es donen en espais completament masculinitzats on el referent és un gallito, amb la complicitat dels altres gallos?

Per què ha generat tanta polèmica?

Vivim en un món globalitzat, on tot queda registrat. El públic va més enllà de les persones que presencien la competició in situ, i engloba a tothom que estigui connectat al wifi.

D’altra banda, el feminisme ha dit 'Prou!' i ha decidit reaccionar a qualsevol apologia de la violència sexual.

De qui és la responsabilitat: del públic, del jurat, del MC?

Els mateixos guanyadors de les competicions internacionals reflexionen sobre l’evolució de les ‘Batallas de los Gallos’. Als seus inicis, la desqualificació es basava en insults quotidians (són habituals les rimes homòfobes: maricón; o les referències masclistes vers les mares d'aquests: tu madre...), era la rima fàcil i una forma ràpida de guanyar. Expliquen que, amb el temps, tant el públic com els mateixos MC han deixat d’aplaudir les rimes homòfobes i racistes, mentre que han començat a valorar les rimes enginyoses i amb referències més elaborades.

Tanmateix, veiem que les rimes masclistes se segueixen aplaudint. Aleshores, la responsabilitat és del primer MC (FJ) que provoca al contrincant (Zasko) amb un atac personal fent al·lusió a la seva relació amb una noia menor d’edat (era conegut que Zasko tenia una parella un parell d'anys més jove que ell, menor d'edat)? O bé és de la rèplica, en què utilitza la rima fàcil per guanyar al contrincant? Quin rol hi juguen aquí el jurat, o el públic?

Cap a on volem avançar?

Alguns dels MC comenten que s'ha produït una evolució en la qualitat de les rimes, cada cop més enginyoses i reflexives, que abans eren molt habituals comentaris racistes i que ara fins i tot el públic els rebutja.

D’altra banda, les MC femenines i feministes comencen a obrir-se camí i fer-se escoltar. Sara Socas, una MC que competeix a les Batallas de los Gallos, publicava el següent article el darrer 8 de març: ‘8M, nosotras no callamos’. També hi ha col·lectius de MC feministes, com les Fem_Battle o Las chicas del Free que visibilitzen a les raperes i organitzen batalles de noies. Caldrà animar-les per a que es puguin fer un lloc en aquest espai de gallitos!

Reptes del cooperativisme vers l’economia feminista

women-together-barbara-derechos-mujeres-genero

Els principis i valors que regeixen el funcionament de les empreses cooperatives, i que foren revisats per part de l’Aliança Cooperativa Internacional el 1995, ens parlen d’un model empresarial molt més humà que el de l’economia convencional. Els valors en que es basen les cooperatives són: auto-ajuda, responsabilitat, democràcia, igualtat, equitat i solidaritat. Els set principis estableixen: adhesió voluntària i oberta, gestió democràtica, participació econòmica, autonomia i independència, educació, formació i informació, cooperació entre cooperatives, interès per la comunitat. Així, el cooperativisme es presenta com un model que promou la igualtat de les persones en l’accés al treball i als recursos així com l’empoderament, apostant per la propietat col·lectiva i posant les persones al centre de les organitzacions.

Ara bé, la desigualtat en l’accés al treball no és una realitat que es desprenguin únicament del sistema econòmic. El capitalisme s’articula i actua sinèrgicament amb altres sistemes de dominació que provoquen una distribució desigual dels drets i dels recursos. El patriarcat és probablement el sistema de dominació més antic i de major abast en tant que afecta a totes les societats humanes i actua a tots els espais socials. És el sistema de dominació dels homes sobre les dones, sustentat sobre la institució de la família convencional (monògama i heterosexual) i que s’estén a la resta de la societat. Una de les expressions més visibles del patriarcat és l’anomenada divisió sexual del treball, que estableix una segregació de les persones en activitats econòmiques diferenciades en funció del seu sexe.

Ara bé, com es rebaten aquestes desigualtats des de l’economia?

La preocupació per la distribució sexual del treball i les desigualtats resultants en la distribució de l’accés als recursos, al treball i als espais de presa de decisions han estat una de les pedres angulars de les perspectives feministes dins l’economia. En aquest sentit, les perspectives feministes han desdibuixat els propis límits de l’economia com a espai de producció. Més concretament, la perspectiva de l’Economia Feminista emergeix posant el focus sobre la importància del treball domèstic i de cures com a sostenidor de la resta de l’economia, i senyalant la divisió sexual del treball com a arrel de les desigualtats entre dones i homes. En les darreres dècades s’ha desenvolupat el paradigma de la “sostenibilitat de la vida” que fa referència a la necessitat de facilitar totes aquelles activitats econòmiques que permeten la vida.

Com s’articulen el cooperativisme i l’economia feminista?

L’Economia Social i Solidaria (ESS), que integra el cooperativisme, i l’economia feminista tenen punts de trobada. La percepció cooperativa de l’economia prioritza la visió a llarg termini, sostenible i no especulativa, es responsabilitza de l’impacte social i ambiental de les seves activitats, se centra en donar resposta a les necessitats de les persones, i instaura la democràcia com a modus operandi.

En definitiva, tant l’ESS com l’economia feminista aposten per una economia basada en el valor d’ús i en la satisfacció de les necessitats humanes, en contraposició a la maximització del benefici en termes monetaris, que és el principi rector de l’economia convencional. Tant l’ESS com l’economia feminista es proposen posar a les persones al centre, i és amb aquest propòsit que els vincles entre ambdues s’estan enfortint els darrers anys.

Sí, l’ESS i l’economia feminista tenen punts de trobada, però això no és sinònim de que el cooperativisme estigui lliure de moltes de les crítiques feministes a l’economia. El cert és que el cooperativisme sorgeix i es dóna en el context d’una societat patriarcal i, per aquest motiu, reprodueix les seves lògiques. El cooperativisme no és aliè al fet que homes i dones s’ocupin sovint en sectors diferents de l’economia, i que uns es valorin més que els altres. Tampoc és aliè al fet que les dones s’ocupin de la major part del treball domèstic i de cures a la nostra societat, un conjunt d’activitats imprescindibles que es troben profundament menystingudes, i que té unes implicacions concretes sobre el treball mercantil de les dones, especialment en termes de conciliació dels temps laboral, personal i familiar. La nostra cultura és patriarcal, i els homes i dones que conformen el cooperativisme no en restem aliens.

La cultura patriarcal dins les organitzacions també es deixa veure en la forma en la que es prenen les decisions. Històricament han estat els homes (blancs, adults i heterosexuals[1]) els que han ocupat els espais de poder, les assemblees i els consells, i cal qüestionar fins a quin punt s’està redistribuint el poder en aquests espais actualment.

En síntesi, el cooperativisme és un model d’organització del treball que apunta cap a la igualtat entre les persones, però la fita és inassolible si no es tenen en compte les diverses fonts de la desigualtat. Articular l’economia feminista i el cooperativisme és avui en dia un repte fonamental per construir models que promoguin una veritable igualtat entre les persones.

[1] Ometem el factor socioeconòmic per l’estreta vinculació històrica entre el cooperativisme i el moviment obrer.

Imatge: Extreta de www.economiacritica.com