Blog

Què és la criança compartida?

minhocas

Els darrers anys ressona entre les formes d’organitzar la criança i l’educació en la primera infància el terme “criança compartida”, un concepte que per la seva novetat està generant certa confusió. Mirem d’apropar-nos!
Aquest és el nom que han triat alguns grups de famílies per organitzar-se i donar resposta a les necessitats de cura dels seus fills i filles, davant la manca de places i el descontentament amb l’Escola Bressol. La definició d’aquests grups és àmplia, ja que es tracta d’iniciatives comunitàries i autogestionades i, per tant, cadascuna pot prendre una forma particular. Tanmateix, hi ha alguns elements comuns que permeten entendre una mica millor aquesta realitat:
• Es tracta de grups de famílies amb fills i filles en l’etapa prèvia a l’escolarització obligatòria; que compten amb un espai adequat per a la criança i, en molts casos, amb un acompanyament educatiu.
• Els seus projectes pedagògics giren entorn d’un model educatiu no directiu i centrat en la persona i, com a conseqüència, compten amb ràtios molt petites d’acompanyant /infant.
• Les famílies s’impliquen directament en la gestió del projecte, tant a nivell econòmic com en les diferents tasques de manteniment de l’espai.
En definitiva, els grups de criança compartida són una alternativa que sorgeix per donar resposta a les necessitats de cura dels i les nenes, però també per la necessitat que tenen moltes mares i pares d’acompanyar-se en l’experiència de la criança.

Font de la imatge: http://corcrianzacompartida.blogspot.com.es/p/la-crianza-compartida_10.html

El 80% dels catalans amb transtorn mental han estat discriminats en algun àmbit de la seva vida pel seu estat de salut mental

estigma-presentacio

El passat divendres 30 de setembre vam presentar l'estudi 'L'estigma i la discriminació en salut mental a Catalunya 2016' al Palau de la Generalitat, acte presidit per l'Hble. Sra. Neus Munté, consellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

L'estudi és fruit d'una investigació duta a terme per Obertament, la Universitat Autònoma de Barcelona i Spora Sinergies, i elaborat amb la col·laboració de l'Obra Social "la Caixa" i Janssen, amb l'objectiu d'explorar i identificar els factors psicosocials que estan relacionats amb l'estigma i la discriminació que pateixen les persones amb un trastorn mental a Catalunya.

La investigació s'ha dut a terme mitjançant la combinació de metodologies qualitatives i quantitatives. Les primeres s'han basat en 14 grups focals amb afectats en primera persona, familiars, professionals de la salut, personal de recursos humans, professionals de l'educació i joves; un total de 112 persones. Així mateix, s'ha administrat un qüestionari per avaluar l'estigma a 967 persones que han tingut un trastorn mental.

L'estudi es compon d'un document marc més una monografia específica per cadascun dels sis àmbits destacats: Educació, Laboral, Família, Parella, Salut i Relacions Socials.

Reptes del cooperativisme vers l’economia feminista

women-together-barbara-derechos-mujeres-genero

Els principis i valors que regeixen el funcionament de les empreses cooperatives, i que foren revisats per part de l’Aliança Cooperativa Internacional el 1995, ens parlen d’un model empresarial molt més humà que el de l’economia convencional. Els valors en que es basen les cooperatives són: auto-ajuda, responsabilitat, democràcia, igualtat, equitat i solidaritat. Els set principis estableixen: adhesió voluntària i oberta, gestió democràtica, participació econòmica, autonomia i independència, educació, formació i informació, cooperació entre cooperatives, interès per la comunitat. Així, el cooperativisme es presenta com un model que promou la igualtat de les persones en l’accés al treball i als recursos així com l’empoderament, apostant per la propietat col·lectiva i posant les persones al centre de les organitzacions.

Ara bé, la desigualtat en l’accés al treball no és una realitat que es desprenguin únicament del sistema econòmic. El capitalisme s’articula i actua sinèrgicament amb altres sistemes de dominació que provoquen una distribució desigual dels drets i dels recursos. El patriarcat és probablement el sistema de dominació més antic i de major abast en tant que afecta a totes les societats humanes i actua a tots els espais socials. És el sistema de dominació dels homes sobre les dones, sustentat sobre la institució de la família convencional (monògama i heterosexual) i que s’estén a la resta de la societat. Una de les expressions més visibles del patriarcat és l’anomenada divisió sexual del treball, que estableix una segregació de les persones en activitats econòmiques diferenciades en funció del seu sexe.

Ara bé, com es rebaten aquestes desigualtats des de l’economia?

La preocupació per la distribució sexual del treball i les desigualtats resultants en la distribució de l’accés als recursos, al treball i als espais de presa de decisions han estat una de les pedres angulars de les perspectives feministes dins l’economia. En aquest sentit, les perspectives feministes han desdibuixat els propis límits de l’economia com a espai de producció. Més concretament, la perspectiva de l’Economia Feminista emergeix posant el focus sobre la importància del treball domèstic i de cures com a sostenidor de la resta de l’economia, i senyalant la divisió sexual del treball com a arrel de les desigualtats entre dones i homes. En les darreres dècades s’ha desenvolupat el paradigma de la “sostenibilitat de la vida” que fa referència a la necessitat de facilitar totes aquelles activitats econòmiques que permeten la vida.

Com s’articulen el cooperativisme i l’economia feminista?

L’Economia Social i Solidaria (ESS), que integra el cooperativisme, i l’economia feminista tenen punts de trobada. La percepció cooperativa de l’economia prioritza la visió a llarg termini, sostenible i no especulativa, es responsabilitza de l’impacte social i ambiental de les seves activitats, se centra en donar resposta a les necessitats de les persones, i instaura la democràcia com a modus operandi.

En definitiva, tant l’ESS com l’economia feminista aposten per una economia basada en el valor d’ús i en la satisfacció de les necessitats humanes, en contraposició a la maximització del benefici en termes monetaris, que és el principi rector de l’economia convencional. Tant l’ESS com l’economia feminista es proposen posar a les persones al centre, i és amb aquest propòsit que els vincles entre ambdues s’estan enfortint els darrers anys.

Sí, l’ESS i l’economia feminista tenen punts de trobada, però això no és sinònim de que el cooperativisme estigui lliure de moltes de les crítiques feministes a l’economia. El cert és que el cooperativisme sorgeix i es dóna en el context d’una societat patriarcal i, per aquest motiu, reprodueix les seves lògiques. El cooperativisme no és aliè al fet que homes i dones s’ocupin sovint en sectors diferents de l’economia, i que uns es valorin més que els altres. Tampoc és aliè al fet que les dones s’ocupin de la major part del treball domèstic i de cures a la nostra societat, un conjunt d’activitats imprescindibles que es troben profundament menystingudes, i que té unes implicacions concretes sobre el treball mercantil de les dones, especialment en termes de conciliació dels temps laboral, personal i familiar. La nostra cultura és patriarcal, i els homes i dones que conformen el cooperativisme no en restem aliens.

La cultura patriarcal dins les organitzacions també es deixa veure en la forma en la que es prenen les decisions. Històricament han estat els homes (blancs, adults i heterosexuals[1]) els que han ocupat els espais de poder, les assemblees i els consells, i cal qüestionar fins a quin punt s’està redistribuint el poder en aquests espais actualment.

En síntesi, el cooperativisme és un model d’organització del treball que apunta cap a la igualtat entre les persones, però la fita és inassolible si no es tenen en compte les diverses fonts de la desigualtat. Articular l’economia feminista i el cooperativisme és avui en dia un repte fonamental per construir models que promoguin una veritable igualtat entre les persones.

[1] Ometem el factor socioeconòmic per l’estreta vinculació històrica entre el cooperativisme i el moviment obrer.

Imatge: Extreta de www.economiacritica.com

Bones festes!!

Felicitacio Spora

Enguany hem celebrat 10 anys, des que ens vam crear com a spin-off del Parc de Recerca de la UAB, i ens satisfà molt seguir treballant en allò que més ens agrada :)

Aprofitem per anunciar-vos que des del mes de novembre hem passat a ser una societat cooperativa de treball, d'iniciativa social i sense afany de lucre, i ens fa molta il·lusió formar part de la gran família del cooperativisme!

Us desitjem unes bones festes i que el 2016 sigui un any ple de joia.

Jornada “Salut mental i territori. Les taules de salut mental, una visió des de la proximitat”

Salut mental i territori

La Federació Salut Mental organitza una nova jornada, que tindrà lloc el proper 6 de novembre al Centre Social i Cultural de l’Obra Social “la Caixa” CaixaForum de Barcelona. La jornada tractarà sobre Salut mental i territori. Les taules de salut mental, una visió des de la proximitat, i aportarà experiències sobre el model català i francès.

El programa de la jornada és el següent:

9.00 h. Acollida i registre de participants

9.30 h. Conferència “Governança a nivell territorial

- Quim Brugué, catedràtic del Departament de Ciència Política de la  Universitat Autònoma de Barcelona i docent a la Universitat de Girona
- Modera: Albert Ledesma, coordinador del PIASS (Pla Interdepartamental d’Atenció Social i Sanitària) de la Generalitat de Catalunya

10.15 h. Inauguració institucional

- Jordi Baiget, secretari de Govern de la Generalitat de Catalunya
- Gemma Tarafa, comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona
- Ramon Minoves, assessor tècnic de la Vicepresidència 4a i de l’Àrea d’Atenció a les Persones de la Diputació de Barcelona
- Xavier Trabado, president de la Federació Salut Mental Catalunya

10.30 h. “L’enfocament territorial per a una aliança col·laborativa: l’exemple francès del Consell Local de Salut Mental

- Pauline Guezennec, directora del CCOMS (Centre Collaborateur de l’Organisation Mondiale de la Santé pour la recherche et la formation en santé mentale) de França
- Modera: Josep A. Domínguez, Cap de Servei de Suport de Programes Socials, Àrea d’Atenció a les Persones de la Diputació de Barcelona

11.15 h. Espai per a preguntes

11.30 h. Descans

12.15 h. “Un model de creació, gestió i manteniment de taules de concertació en l’àmbit de la salut mental

- Noel García, codirector d’Spora Sinergies. Consultora Psicosocial
- Marta Poll, directora de la Federació Salut Mental Catalunya

12.45 h. “Exemples de pràctiques significatives a territori”

- Angel Urbina, soci de l’Associació La Muralla i membre de la Taula de Salut Mental del Camp de Tarragona 
- Raquel Coranti, tècnica de la Direcció de Polítiques Socials de l’Ajuntament i membre de la Taula de Salut Mental de Sant Cugat del Vallès
- Mª Victòria Hernàndez, tècnica de la Regidora de capacitats diverses i accesibilitat de l’Ajuntament de Terrassa
- Núria Reig, presidenta de l’Associació AFAMMG i membre de la Taula de Salut Mental de Vilanova i la Geltrú
- Marta Domènech, vicepresidenta de l’Associació Ondara-Sió i membre de la Taula de Salut Mental de Tàrrega
- Belén Gias, coordinadora HD i SRC de l’Hospital Benito Menni de Granollers
- Moderador: Aleix Caussa, codirector d’Spora Sinergies. Consultora Psicosocial

13.30 h. Espai per al debat

14.00 h. Tancament

Post original

Mercabarna, contra el malbaratament alimentari

mercabarnagran

Mercabarna vol donar un pas més en la seva política contra el malbaratament alimentari, per això ha encarregat a la Universitat Autònoma de Barcelona la realització d’un treball que tipificarà les seves pèrdues alimentàries i oferirà línies de treball per reduir-les a la mínima expressió.

El treball consistirà en un diagnòstic del malbaratament alimentari produït per l’activitat de tots els operadors que es donen cita a Mercabarna -productors, majoristes i compradors (detallistes, distribuïdors, restauradors, etc.)- per tal de dimensionar-lo, analitzar-ne les seves causes, explorar la percepció dels actors que hi participen i finalment elaborar propostes concretes d’intervenció per tal de reduir el malbaratament alimentari i millorar l’operativa de gestió dels residus orgànics.

En aquest treball hi participarà l’Oficina de Medi Ambient de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); l’empresa Spora Sinergies, spin off de la UAB especialitzada en consultoria social; i la Plataforma Aprofitem els Aliments (PAA), una entitat sense afany de lucre que ha aconseguit el suport de diversos representants de la cadena alimentària i de l’administració per lluitar contra el malbaratament alimentari des del camp fins a la taula.

El projecte estarà enllestit a finals de 2015 i podria tenir continuïtat mitjançant la participació del Parc de Recerca de la UAB que, a partir de les dades obtingues, proposarà a empreses i grups de recerca possibilitats de valorització dels aliments que actualment no s’aprofiten.

 Mercabarna recicla el 72% del seus residus comercials

Mercabarna és el principal operador logístic alimentari del sud d’Europa i contribueix de forma estratègica al proveïment d’aliments i a la seguretat alimentària de Catalunya. Aquest gran mercat és un model de referència per a la resta de mercats majoristes d’arreu del món per les seves polítiques mediambientals i socials. En aquest sentit, Mercabarna disposa d’un Punt Verd dins el seu propi recinte i recicla el 72% dels residus comercials que genera l’activitat de les 800 empreses que hi operen (total de residus generats a Mercabarna: 22.630.000 kg a l’any). Per altra banda, col·labora amb el Banc dels Aliments des de 2002 afavorint que arribin anualment a aquesta entitat benèfica uns 600.000 kg. d’aliments frescos (productes que ja no es poden comercialitzar però sí consumir), per ser distribuïts entre persones necessitades.

Post original: http://bit.ly/1QdHDAp

Innovacions en la planificació urbana a través de pressupostos participatius

Foto portada_11

El passat 8 juliol 2015 vam tenir l'oportunitat de presentar les innovacions metodològiques que vam desenvolupar a Haití, en el 1er Congrés Internacional d'Antropologia Iberoamericana (AIBR) a Madrid. A partir de l'exemple del Pla d'Ordenació per a la Rehabilitació del barri de Campêche (Port-au-Prince, Haití), realitzat pel grup WE-Spora el 2013, compartim els principals desafiaments als què ens vam enfrontar en la realització de l'estudi de planificació urbana, en un context de emergència i crisi humanitària:

  • L'articulació de múltiples actors (administracions públiques, ONG internacionals, ciutadania organitzada i ciutadania no organitzada) en el disseny, implementació i avaluació del Pla de Desenvolupament Urbà.
  • La planificació d'accions que responguin a les necessitats a curt termini (emergència) en coherència amb les intervencions per a la millora de la qualitat de vida a llarg termini (desenvolupament).

Per donar resposta a aquests desafiaments vam utilitzar eines metodològiques innovadores en l'àmbit de la planificació urbana per tal de dissenyar intervencions urbanes eficients i realistes:

  • El desenvolupament de metodologies participatives "ad hoc": la Planificació Ciutadana Multi-Actoral per a l'Acció (PCMA). En aquest cas, es van crear plataformes participatives per a una presa de decisions multi-actoral, amb els agents implicats a tots els nivells: la ciutadania (incloent-hi la societat civil organitzada i els veïns i veïnes no organitzats); les institucions governamentals (incloent ministeris, departaments i empreses públiques) i les organitzacions i agències internacionals que intervenen en la mateixa zona. L'articulació de les necessitats, objectius i prioritats de cada grup d'actors va resultar essencial per garantir la coherència i efectivitat de les intervencions dissenyades.
  • La introducció dels pressupostos participatius com una eina de planificació i priorització de les intervencions urbanes. En aquest cas es van dissenyar línies d'intervenció a llarg termini i es van prioritzar 10 accions estratègiques i immediates, utilitzant criteris i indicadors de qualitat de vida per a la seva priorització. La implicació de la comunitat en la definició de les intervencions i la priorització de les accions va permetre la focalització en el desenvolupament a llarg termini més enllà de les necessitats bàsiques del context d'emergència.

Aquests interrogants, desafiaments i reflexions van ser presentats dins del panell "Sostenibilitat de les polítiques de desenvolupament a Haití: actors locals, govern i tercer sector" en el marc del 1er Congrés Internacional d'Antropologia Iberoamericana (AIBR), que va tenir lloc a Madrid entre el 7 i el 10 de juliol de 2015. Aquí podeu veure la presentació completa (en castellà):

¿Com definim la violència dins les parelles homosexuals?

parelles homosexuals fons negre

Una de les lluites històriques del moviment feminista ha estat denunciar les violències contra les dones, donant compte del sistema socio-cultural que fomenta i reprodueix les desigualtats entre homes i dones. Extreure les violències masclistes de l’esfera privada i invisible per situar-les a l’esfera pública, com un problema social i comú al que no podem donar l’esquena, ha estat una de les victòries.

Aquesta lluita ha anat acompanyada d’una producció teòrica de gran calat, en la recerca d’un marc explicatiu per donar compte de l’engranatge que manté i reprodueix les desigualtats i les violències: l’estructura social patriarcal. Al mateix temps, la discussió teòric-acadèmica ha quedat recollida en les diferents declaracions i normatives a nivell internacional, estatal i autonòmic, amb la conseqüent evolució dels termes i els marcs explicatius corresponents. Trobem el concepte “violència vers les dones”, que apareix en la declaració proclamada per l’Assemblea de les Nacions Unides el 1993; el terme “violència domèstica”, recollit en la legislació espanyola el 2003 per donar pas al terme “violència de gènere” un any després en la Llei Orgànica 1/2004 i el concepte “violència masclista” recollit en la legislació catalana a través la llei 5/2008.

El conjunt de mesures, normatives i marcs jurídics que s’han desplegat en els darrers anys són un exemple del fort impuls que han pres les polítiques públiques en la lluita contra la violència masclista. De la mateixa manera, la creació de serveis i recursos dirigits a l’abordatge d’aquest tipus de situacions -des de la prevenció fins a l’atenció i la recuperació de dones afectades per aquesta problemàtica- donen compte de la voluntat institucional de donar-hi resposta.

No obstant, la ferma associació de la violència masclista al patriarcat podria deixar fora d’estudi altres tipus de violències, que posarien en qüestió les bases d’aquesta premissa. Ens referim a les violències exercides en l’àmbit de les parelles homosexuals, siguin dones o homes, siguin cis o trans. Quin marc explicatiu ens pot ajudar a entendre les violències dins les relacions sexo-afectives, especialment quan no és exercida de l’home cap a la dona? El debat teòric en aquest eix ens ofereix respostes difuses davant d’aquesta problemàtica, que es presenta com una necessitat emergent de fer-se visible i donar-hi resposta.

¿Podem assumir que el patriarcat travessa les relacions de poder més enllà del sistema sexe-gènere, impregnant de codis jeràrquics al conjunt de la societat sota la supremacia del model androcèntric de l’home blanc? ¿O bé seria preferible desestimar l’explicació segons la qual la violència és únicament una expressió del patriarcat, per entendre-la com un fenomen que emergeix en el si de relacions sexo-afectives –sense distinció de gènere- en les que es produeix una deriva cap a relacions de dominació i violència?

Més enllà del patriarcat, el model de parella heteronormatiu formulat sota la idea de l’amor romàntic pot obrir-nos altres portes conceptuals. La construcció de relacions on la possessió, l’exclusivitat i la gelosia hi tenen cabuda, com a sinònims d’estimar, comporta també mecanismes de coerció de les llibertats de cadascú. En aquest sentit, el model de parella heternormatiu i de l’amor romàntic pot transcendir l’eix del gènere per instal•lar-se en una dinàmica relacional. I la homofòbia pot incidir incrementant la vulnerabilitat de les persones afectades per aquesta problemàtica com una doble victimització.

El cert és que la manca d’un marc teòric de referència dificulta l’articulació dels recursos públics i la capacitat de donar-hi una resposta adequada. Els diferents col•lectius LGTB reivindiquen la visibilitat d’aquesta problemàtica, que ara mateix es trobada desemparada a nivell jurídic i institucional, fent emergir el concepte de “violència intra-gènere” com un nou punt de partida per definir aquest tipus de situacions.

“Sobreviure a la nevera” · 10 de febrer a TV3

Agricultura-organica1

Sabeu quants quilos de menjar es llencen cada dia innecessàriament?
Alguna cosa no funciona en el nostre model agroalimentari. La crisi econòmica actual ha fet més evident i més agut el problema del malbaratament d’aliments, un problema amb diferents vessants: social, ètic, econòmic i mediambiental.

“Sobreviure a la nevera” explora la cadena alimentària per comprendre els camins del despropòsit que significa aquest malbaratament.

Ningú no pot quedar indiferent davant de certes imatges i certes dades que s’ofereixen al documental. Si ens pregunten quants quilos de menjar es fan malbé en tota la cadena alimentària, des del camp o el mar fins a la nostra taula, passant pel supermercat, sabríem què dir?

Tot i la fredor de les estadístiques, la xifra fa reflexionar: a cada català li correspondrien 100 quilos de menjar malbaratat per any. Les xifres, a nivell global, corroboren la disfunció: dels 4.000 milions de tones d’aliments que generem al món, n’hi ha 1.300 que acaben allà on no haurien d’acabar: a les escombraries.

De vegades s’assenyala només el consumidor –i la seva nevera– com a màxim responsable d’aquest malbaratament perquè és el punt més fàcil de detectar i de posar en evidència. Però la responsabilitat és de tots –de tots– els que intervenen en la producció, distribució, compra i consum d’aliments.

No us perdeu aquest documental de Sense Ficció, una producció pròpia de TV3 dirigida per Montserrat Besses i Pere López.

El Gran Dinar Barcelona 2014 · tot un èxit!!

Gran dinar3

4 tones d'aliments recuperats, més de 150 voluntaris, 4115 racions de menjar servides, i la presència de desenes d'entitats i projectes contra el malbaratament alimentari.

El Gran Dinar 2014, que va tenir lloc a la plaça dels Àngels de Barcelona el 22 de novembre passat, buscava provocar un canvi en la percepció del malbaratament alimentari per part de la ciutadania i els agents responsables del cicle dels aliments.

Més de quatre tones d’aliments van ser “espigolades” (recuperades de camps o majoristes que no els anaven a aprofitar), netejades i cuinades per un centenar de voluntaris i voluntàries i per cuiners i cuineres de la Fundació Alícia, i van ser servits en forma de sopa de verdures o macedònia de fruita. Els excedents no cuinats van ser “adoptats” pels assistents o donats a menjadors socials propers.

Amb aquest acte festiu hem volgut fer palès un greu problema econòmic, social i ambiental que afecta a tota la societat que demana la implicació de tothom. Hem posat sobre la taula el fet que a Catalunya anualment es malbaraten unes 260.000 tones d’aliments i que cal actuar per aconseguir reduir aquesta xifra.

Des de la Plataforma Aprofitem els Aliments continuarem treballant per tal de sensibilitzar i implicar persones, entitats, empreses i administracions per un bon aprofitament dels aliments.

Podeu veure un video de l'acte aquí!