Blog

¿Batalla de Gallos o de Gallitos?

images (1)

“Una batalla de gallos es un concurso de machos alfa: “yo soy el más gallo”. Vamos al insulto rápido. Somos unos gallitos, y la imagen social del macho alfa es la de mega-hombre.” (Invert, Conversaciones Red Bull 2017).

Fa un parell de setmanes, enmig d'una Batalla de los Gallos (competicions de rap improvisat) organitzada per Red Bull, les rimes contra l'adversari van desencadenar una forta polèmica a les xarxes.

L’objectiu de les competicions de rap improvisat és justament aquest, una competició, una batalla, on els gallos o MC cerquen desqualificar al contrincant a través de les rimes (preferim parlar de MC [Master of Ceremonies, en anglès] com a sinònim no sexuat de Gallo/Gallina). Es tracta d’un fenomen que ha crescut i s’ha estès enormement en els darrers deu anys, especialment a l’Estat espanyol i Amèrica Llatina.

Al mateix temps, es tracta d’un entorn altament masculinitzat, on el referent de masculinitat és el de gallito.

El diàleg improvisat, que ha generat tanta polèmica, és el següent:

[FJ] “El Zasko necesita sonotone y también a mayores / cuando folla con menores, como no tienen la regla no tiene que usar condones”

[Zasko] “Estoy hasta los huevos de menores / tendrás una hija, tu hija irá al cole, ¿y sabes qué pasará cuando Zasko la viole? Que te pondré este vídeo para que lo veas y llores”

La controvèrsia reprèn altres debats presents al rap improvisat, com són les rimes masclistes, homòfobes i racistes, o el fet que es tracti d'entorns altament masculinitzats i la infrarepresentació de les raperes o MC femenines.

D’altra banda, amb aquest episodi, el freestyle veu qüestionada la llibertat d’expressió, un dels grans valors d’aquesta subcultura urbana. En el context actual, en què els rapers Plablo Hassel i Valtonyc estan condemnats pel contingut de les seves rimes, la polèmica està servida.

Red Bull pren la iniciativa d'aprofitar aquest exemple per ampliar el debat, des de dins, amb MC guanyadors de les darreres competicions, promotors de Batalles de Gallos i expertes en periodisme musical. Spora, a través de la Miriam Sol, hi participem per ampliar l'anàlisi introduir noves reflexions des de la perspectiva de gènere i feminista:

Quin és el problema?

Es tracta d'una rima fàcil en un context de rap improvisat? o apologia de la violació?

Per què passa?

És perquè la improvisació reprodueix el bagatge de la societat que tenim interioritzat, ja que no hi ha temps per a la reflexió? o és perquè les batalles es donen en espais completament masculinitzats on el referent és un gallito, amb la complicitat dels altres gallos?

Per què ha generat tanta polèmica?

Vivim en un món globalitzat, on tot queda registrat. El públic va més enllà de les persones que presencien la competició in situ, i engloba a tothom que estigui connectat al wifi.

D’altra banda, el feminisme ha dit 'Prou!' i ha decidit reaccionar a qualsevol apologia de la violència sexual.

De qui és la responsabilitat: del públic, del jurat, del MC?

Els mateixos guanyadors de les competicions internacionals reflexionen sobre l’evolució de les ‘Batallas de los Gallos’. Als seus inicis, la desqualificació es basava en insults quotidians (són habituals les rimes homòfobes: maricón; o les referències masclistes vers les mares d'aquests: tu madre...), era la rima fàcil i una forma ràpida de guanyar. Expliquen que, amb el temps, tant el públic com els mateixos MC han deixat d’aplaudir les rimes homòfobes i racistes, mentre que han començat a valorar les rimes enginyoses i amb referències més elaborades.

Tanmateix, veiem que les rimes masclistes se segueixen aplaudint. Aleshores, la responsabilitat és del primer MC (FJ) que provoca al contrincant (Zasko) amb un atac personal fent al·lusió a la seva relació amb una noia menor d’edat (era conegut que Zasko tenia una parella un parell d'anys més jove que ell, menor d'edat)? O bé és de la rèplica, en què utilitza la rima fàcil per guanyar al contrincant? Quin rol hi juguen aquí el jurat, o el públic?

Cap a on volem avançar?

Alguns dels MC comenten que s'ha produït una evolució en la qualitat de les rimes, cada cop més enginyoses i reflexives, que abans eren molt habituals comentaris racistes i que ara fins i tot el públic els rebutja.

D’altra banda, les MC femenines i feministes comencen a obrir-se camí i fer-se escoltar. Sara Socas, una MC que competeix a les Batallas de los Gallos, publicava el següent article el darrer 8 de març: ‘8M, nosotras no callamos’. També hi ha col·lectius de MC feministes, com les Fem_Battle o Las chicas del Free que visibilitzen a les raperes i organitzen batalles de noies. Caldrà animar-les per a que es puguin fer un lloc en aquest espai de gallitos!

Què hem aconseguit en 10 anys de llei contra la violència masclista?

Screen Shot 2018-06-08 at 12.24.33 PM

Celebrant aquests 10 anys de la Llei 5/2008, del dret de les dones a eradicar la violència masclista,  podem mirar amb retrospectiva els avenços que ens ha permès, així com els reptes que tenim per endavant, sense perdre'n l'objectiu: eradicar la violència masclista. Volem posar en valor la feina feta pels Serveis d'Informació i Atenció a les Dones (SIADs) al llarg d'aquest camí.

Què hem assolit en 10 anys de Llei contra la violència masclista?

Un dels elements clau de la Llei va ser la ideació de la Xarxa d'Atenció i Recuperació Integral de la Violència Masclista, amb el desplegament de 100 SIADs que abasten el conjunt del territori català a nivell municipal o comarcal. Durant l'obscur període de la crisi econòmica, mentre vèiem desaparèixer ministeris i regidories d'igualtat, la xarxa de SIADs va permetre garantir i mantenir les polítiques de gènere i els serveis d'atenció a les dones a tots els municipis. Vincular els SIADs com a serveis de proximitat del territori ha estat, doncs, l'estratègia que ha permès que avui puguem mirar en retrospectiva aquest llarg recorregut.

Quan publicàvem l'estudi Avaluació de la xarxa de SIADs de Catalunya (Spora, 2015) vam poder posar llum en l'impacte d'aquesta xarxa de serveis:

  • Més de 120.000 dones van participar en les activitats comunitàries i de sensibilització realitzades pels SIADs, l'any 2013. Representen el 3% de les dones de Catalunya.
  • Gairebé 26.000 dones en situació de violència masclista van ser ateses pels SIADs, l'any 2013. Representen l'1% de les dones de Catalunya.
  • L'atenció a menors d'edat, i puntualment a homes, era una necessitat creixent que va ser resolta de forma pionera als SIADs.

De ben segur que si actualitzéssim aquestes dades veuríem com han incrementat considerablement. Ara bé, cal que seguim mirant cap al futur.

Quins reptes tenim per endavant?

1. Posar en valor posar en valor la tasca dels equips locals i garantir-los unes condicions dignes.

Logo_SIAD

Els equips locals són els que han sostingut el treball a primera línia en aquests 10 anys al capdavant de les polítiques de gènere i de l'atenció a les dones en situació de violència masclista. Ja en l'estudi Avaluació de la xarxa de SIADs de Catalunya posàvem de manifest que:

  • El 70% de les coordinadores són multicàrrecs, és a dir, tenen altres càrrecs dins el municipi a banda del SIAD.
  • El 70% de les coordinadores són multifuncions, és a dir, tenen diverses funcions més enllà de la coordinació del servei.
  • Bona part dels SIADs són unipersonals, és a dir, recauen sobre una única professional amb el suport externalitzat d'una psicòloga o advocada.

Així, per mantenir les polítiques de gènere i l'atenció a la violència masclista, cal posar en valor la tasca dels equips locals.

2. Assolir una coordinació interinstitucional entre les diferents administracions i departaments.

És necessari crear un sistema de dades unificat i eficaç, que permeti conèixer quantes dones estem atenent, quines formes de violència pateixen i en quins àmbits, quines edats tenen, etc., per tal de millorar les nostres intervencions.

3. Treballar per aconseguir que tots els equips professionals comparteixin un llenguatge comú que posi les dones al centre. 

4. Reforçar les accions preventives de forma coordinada i transversal, amb la complicitat de tots els agents, per avançar de cara en la lluita contra la violència masclista.


**Els Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIADs) es despleguen arreu del territori català l’any 2008 arran de la Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista seguint un procés de planificació territorial per al període 2008-2013. Són serveis de titularitat municipal o comarcal, que ofereixen informació, orientació i assessorament en tots els aspectes relacionats amb la vida de les dones, i constitueixen la porta d’entrada a la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral per a dones en situacions de violència masclista i l’articulació d’aquesta xarxa amb el món local.

La resposta de Barcelona als delictes d’odi i les discriminacions

Delictes d'odi barcelona

Segons dades de l’Agència Europea pels Drets Fonamentals (2017), 9 de cada 10 persones que han patit agressions a Europa per motius d’odi o discriminació no denuncien els fets. En molts casos, les persones víctimes de delictes d’odi i de discriminació no se senten com a tal, no saben que poden denunciar-ho o no s’atreveixen a fer-ho per manca de confiança en les administracions o els cossos policials. Les que denuncien - quan ho fan - senten que s’enfronten a un elevat cost personal pel fet de tornar a explicar i reviure l’agressió i sovint es senten poc acollides o fins i tot desacreditades per les autoritats.

Aquestes són algunes dades que s’extreuen d'un estudi  elaborat per Spora Sinergies i impulsat per l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) que analitza la situació dels serveis que ofereixen entitats i administracions públiques de Barcelona, investiga quins són els obstacles i necessitats existents i proposa estratègies fer per oferir una millor resposta.

Un dels resultats de l’estudi és la creació del primer catàleg de 37 d’organitzacions que atenen a persones víctimes de delictes d’odi i a la ciutat de Barcelona.

Com són els serveis?

Les organitzacions i serveis enquestats atenent majoritàriament a persones en situació de pobresa i exclusió social (40,5%), seguit de les que pateixen problemes de salut mental (31%), dones (28,6%), persones nouvingudes (26,2%) i col·lectius LGTBQI (21,4%). Malgrat totes les entitats i serveis analitzats intervenen sobre els delictes d'odi, el 42,9% manifesta que aquesta no és la seva funció, mentre que per un 26,2% no és la prioritària, i per un terç és la seva tasca principal.

Cal avançar cap a la professionalització i la coordinació

A Barcelona encara hi ha camí a recórrer en la professionalització i la coordinació d’aquests serveis per assegurar una atenció adequada a les víctimes d’actes discriminatoris. El 40% de les entitats no coneix l’Estatut de la Víctima, on es recullen els drets que emparen a les persones que pateixen qualsevol tipus de delictes. El 35% desconeix els articles del Codi Penal on es tipifiquen els delictes motivats per odi i discriminació i menys d’un terç compta amb professionals específics per tractar aquestes casos.

Marc de seguretat de les víctimes enfront a la desconfiança vers els cossos policials

La desconfiança vers els cossos policials, motivada per experiències negatives prèvies, repercuteix en la falta de denúncies. Davant aquesta situació, la funció més important que desenvolupen les entitats d’atenció a les persones és la de proporcionar un espai de seguretat. Per a moltes d’elles, les entitats representen l’únic espai on poden verbalitzar la seva experiència sense por a ser qüestionades. Establir aquest vincle de confiança és fonamental per a poder fer un bon acompanyament i engegar la resta d’accions que assegurin l’exercici dels drets de les víctimes.

La capacitat d'acció de les entitats i serveis és limitada

L’atenció a les víctimes requereix una atenció integral i multiplicitat de recursos que a Barcelona una sola entitat no pot oferir i per tant ha de derivar el cas. Aquesta derivació, depenent de la situació, es fa a altra entitat de referència o bé a instàncies policials o judicials. La derivació és l’acció més comú quan les entitats detecten casos de delictes d’odi o discriminació (66,7%). Aquesta dada il·lustra que les entitats, generalment, es centren en l’atenció psicosocial (50%) i faciliten informació bàsica (47,6%), però no poden donar resposta a totes les necessitats que les víctimes d’un delicte d’odi requereix com és l’assessorament legal i l’accés a serveis de protecció.

Screen Shot 2018-05-16 at 6.06.53 PM

Una cobertura legal deficient i manca de claredat conceptual (libertat d’expressió, discurs d’odi o delicte d’odi?)

El principal mecanisme sancionador de les conductes discriminatòries o motivades per l’odi en el marc legal actual és el Codi Penal. El recorregut d’una denúncia per aquesta via té unes conseqüències sovint negatives per les persones que han estat víctimes (notablement la revictimització) i requereixen d’uns recursos i un acompanyament que no està a l’abast de la majoria d’elles o que simplement no ofereixen els serveis per a víctimes.

D’altra banda, la redacció de l’articulat del Codi Penal que tipifica el discurs d’odi punible o delicte de discurs d’odi està marcat per la vaguetat en les definicions i dóna un ampli marge d’interpretació. La manca d’una única definició consensuada de delictes d'odi i la frontera entre el dret fonamental de la llibertat d’expressió i del discurs d’odi limiten la capacitat d'acció davant les agressions i discriminacions.

D’acord amb les participants a l’estudi s’haurien de elaborar lleis específiques per la protecció cada col·lectiu (com les que existeixen per a la violència masclista o per a garantir els drets de les persones LGTBQI) o bé una llei integral sobre delictes d’odi i comportaments discriminatoris.

Metodologia

La recerca ha implicat l'ús de les segúents metodologies d'anàlisi: anàlisi documental, 2 grups focals amb la participació d'un total de 17 representants d’organitzacions de referència en l'àmbit (públiques i privades), 7 entrevistes en profunditat, 2 d'elles amb representants legals i 5 amb persones víctimes d'agressions i discriminacions amb motivació d'odi, un treball de camp en línia a través del qual s'han enquestat 125 entitats i serveis públics i privats de la ciutat que potencialment aborden la qüestió dels delictes d'odi. amb l'anàlisi d'aquestes respostes s'ha elaborat el primer Catàleg de Serveis d’entitats i administracions de Barcelona per a víctimes de delictes d’odi, que recull un total de 37 organitzacions de referència en l'àmbit.

Marc de l’estudi

L’estudi és part del projecte “Com responem als delictes d’odi? Anàlisi situacional, mapatge de serveis per víctimes i eines per la intervenció” realitzat per l’IDHC de la mà de Spora Sinergies (autora de l’estudi), amb la col·laboració de SOS Racisme Catalunya i el finançament de la Direcció de Drets de Ciutadania i Diversitat de l’Ajuntament de Barcelona.

Com afecta el treball de cures sobre la qualitat de vida i la salut de les dones cuidadores?

Salut i cures

Més del 80% de les dones cuidadores manifesta que el seu estat de salut ha empitjorat des que té cura de la persona dependent, i el 65% de les dones cuidadores considera que la seva salut és dolenta. De fet, l’efecte negatiu de les cures també afecta a la qualitat de vida de les dones cuidadores, especialment en la manca de temps personal, el cansament, l’estrès i l’angoixa.

Que el treball de cures té un efecte negatiu en la salut de les dones cuidadores no és cap secret, però l’estudi Salut i qualitat de vida de les dones cuidadores informals (realitzat a encàrrec del Departament de Transversalitat de Gènere de l'Ajuntament de Barcelona) ens ha permès endinsar-nos en la realitat de moltes dones que s’encarreguen de cuidar a les seves parelles o marits dependents, als seus pares o mares dependents o als seus fills o filles amb necessitats especials. Bona part d’aquestes dones han de compaginar l’assumpció de les cures amb una feina remunerada, i sovint amb altres responsabilitats, com ara la gestió de la llar o la cura de la resta de la família. Vegem altres conclusions de l’estudi:

La responsabilitat de les cures no es distribueix

Tot i que altres membres de la família puguin col·laborar o oferir suport en algunes activitats, la gestió mental i l’organització de les cures recau sobre la cuidadora principal. Es tracta, a més, d’una activitat present les 24h del dia, ja que la cuidadora no se’n pot desprendre.

La distribució de les cures es basa en el model familiar

Quan un/a membre de la família comença a tenir necessitats de cures, la cuidadora principal organitza la xarxa familiar. Però no és fins que aquesta comença a resultar insuficient que  sol·liciten serveis externs, públics o privats, de suport a les cures.

La distribució del treball de cures és major quan no es conviu amb la persona dependent

El fet de no conviure-hi facilita la participació d’altres membres de la família, a banda de la cuidadora principal, que s’organitzen per cuidar a la persona dependent. En canvi, quan la cuidadora principal conviu amb la persona amb necessitats de cura, la resta de la xarxa familiar està menys present. Hem vist que més del 80% de les dones cuidadores que no hi conviuen tenen suport de la família, mentre que això passa només amb el 60% de les dones que sí hi conviuen.

cures dones

Quins són els perfils i les situacions de malestar més comunes de les dones cuidadores?

L’edat, la convivència i la relació amb la persona amb necessitats de cures donen lloc a situacions diferenciades de malestar que es corresponen amb diferents perfils i situacions de les dones cuidadores:

1. Dones que cuiden de les seves parelles. Dones grans (més de 65 anys) que cuiden del seu marit, i que ho han fet tota la vida. El rol de cuidadora és assumit dins del contracte matrimonial i no es viu de forma problemàtica. Això fa que experimentin menys sentiment de culpa i ràbia pel fet de cuidar, tot i que aquest malestar augmenta quan ja no es poden fer càrrec de les cures, que han fet tota la vida, pel deteriorament de la seva salut.

2. Dones que cuiden del seu pare o mare dependent. Dones joves (de menys de 65 anys) que, en un moment donat, han de fer-se càrrec del seu pare o mare quan envelleixen o apareixen malalties cròniques. El rol de cuidadora apareix com una imposició, especialment quan la resta de la família no s’implica. És aleshores quan apareixen sentiments de ràbia i irritació, la càrrega de les cures es viu en solitud i amb una sensació d’incomprensió. A més, les dones troben dificultats per compaginar el treball de cures amb les seves obligacions laborals i la seva situació econòmica pot empitjorar.

3. Dones que cuiden dels seus fills o filles amb necessitats especials. Mares que tenen a càrrec un fill o filla amb necessitats especials, que desborden el rol de cuidadora associat a la maternitat. És el perfil que manifesta més malestars, tant físics com psicològics, així com un empitjorament de la situació econòmica i de les relacions socials. Els sentiments de culpa i ràbia també estan presents, però destaca la sensació de solitud i d’incomprensió, acompanyada d’un consum elevat de fàrmacs.

Els serveis municipals de suport es perceben com una ajuda

Els serveis municipals de suport a les cures es perceben com una ajuda, ofereixen un moment de descans (sobretot si el servei o programa es fa fora de la llar i la cuidadora pot disposar de temps personal) que repercuteix a nivell físic i psicològic. Tanmateix, els serveis municipals segueixen basant-se en el model familiar i reprodueixen la feminització de les cures, en tant que la majoria de les persones familiars que s’encarreguen de les cures són dones.

Trencar el mandat de gènere a través de la corresponsabilitat

Cal millorar la xarxa de serveis de suport a les cures per millorar la salut de les dones cuidadores però, sobretot, calen estratègies per incidir en la corresponsabilitat del treball de cures –per part dels homes, però també dels serveis públics i de la comunitat- per trencar amb el mandat de gènere.

Com prevenir el consum intensiu d’alcohol (HED)?

heavy-drinking Allcool

Fa un parell de setmanes es va publicar l’informe que assentarà les bases per la futura llei d’alcohol i que vol acabar amb el ‘botellón’ i els comes etílics en menors. El document, que marca com a prioritat endarrerir l’edat de l’inici en el consum fins als 18 anys, preveu la incorporació de sancions econòmiques als pares dels menors que beguin, entre d’altres accions. Fins a quin punt aquesta proposta assolirà l’objectiu que es marca?

Les sancions econòmiques són eficaces?

Encara que els titulars de la majoria dels mitjans no en fan referència, l’informe afirma que no hi ha unanimitat entre la comunitat experta en prevenció del consum d’alcohol sobre l’eficàcia d’incrementar les sancions econòmiques atès el baix impacte que han tingut altres propostes similars tant en l’àmbit local com autonòmic. També s’explica que per tal que siguin efectives, les propostes haurien de comptar necessàriament amb la coordinació entre diferents àmbits -socials, econòmics, familiars, sanitaris-.

Projecte Allcool: com beuen els joves del sud d’Europa?

Justament aquest caràcter comunitari de les intervencions és un dels punts clau sobre els que Spora Sinergies vam treballar durant la presentació al Parlament Europeu de les conclusions del projecte Allcool. Aquest projecte, finançat per la Comissió Europea, analitza els usos i els comportaments de joves d’entre 18 i 29 anys de tres ciutats del sud d’Europa (Tarragona, Porto i Bologna) en relació amb el del consum intensiu d’alcohol, també conegut com Heavy Episodic Drinking (HED), i s’orienta a l’elaboració de recomanacions per a polítiques públiques i intervenció comunitària. Què és el HED? Consisteix en beure 5 unitats d’alcohol (1 Unitat= a un got de vi o copa de cervesa) en una sola ocasió.

Com més joves, més ràpid beuen, però com més grans, més quantitat beuen

La pauta més comuna és que els i les joves beuen intensament (HED) més d'un cop al mes. Concretament, ho fa un 65,5% dels i les joves, del quals un 22,6% afirma que arriba a aquests nivells de consum d’alcohol entre una i dues vegades per setmana, i un 33,8% diu que ho fan entre 2 i 3 vegades al mes. Aproximadament, 1 de cada 4 vegades que es consumeix alcohol es fa HED. Quant a l’edat, les dades obtingudes revelen que com més joves (entre 18 i 21 anys) més ràpid beuen (en menys de 2 hores). A mesura que es fan grans (dels 22 als 25), beuen més però en un interval de temps major. I entre els 26 i 29 anys beuen menys i de forma encara menys intensiva.

Les ‘borratxeres’ i la gestió de les seves conseqüències són un assumpte grupal

Una de les conclusions de l’estudi és que mentre als països nordeuropeus la responsabilitat de gestionar les conseqüències negatives del consum d’alcohol recau en l’individu, els joves del sud d’Europa comparteixen una lògica col·lectiva tant a l’hora de decidir com consumir alcohol com a l’hora de fer-se càrrec de les conseqüències del consum excessiu, és a dir, tots aquells comportaments relacionats amb tenir cura dels altres. Entre les pràctiques de protecció que comparteixen els i les joves trobem assegurar-se de beure amb persones que els poden cuidar si beuen massa, sortir amb persones que coneixen i confien, o tornar a casa acompanyats d’amics o amigues.

La 'ressaca moral' i altres elements a tenir en compte a l'elaborar recomanacions d'intervenció

En el moment d’elaborar recomanacions per prevenir el consum intensiu d’alcohol és necessari tenir en compte que les pràctiques i els valors relacionats amb el consum d'alcohol no tenen a veure únicament amb la decisió racional de l’individu sinó que es construeixen col·lectivament i en un context social determinat. Per tant, cal implicar als múltiples agents relacionats amb aquest àmbit i treballar conjuntament: grups d’iguals, (joves), professionals educatius, representants de l’administració local, policia local, promotors d’oci nocturn, empreses productores d’alcohol, etc. Citem algunes de les mesures d’intervenció comunitària proposades pel projecte Allcool:

  • Incorporar a les intervencions informació sobre conseqüències immediates, relacionals i socials del consum d'alcohol. La recerca posa de manifest que allò que més preocupa els joves és la coneguda 'ressaca moral', com per exemple:  no recordar algunes de les coses es van fer, sentir-se avergonyit o penedir-se d’haver dit alguna cosa, penedir-se d’haver perdut el control o haver mantingut relacions sexuals sense protecció.
  • Adreçar els missatges de les intervencions preferiblement als grups d’iguals més que no pas als individus.
  • Desenvolupar Intervencions que adoptin una perspectiva de gènere, evitant missatges que responsabilitzin a les víctimes d’assetjament sexual per no haver-se ‘controlat’. L’alcohol no justifica les conductes d’assetjament.
  • Aportar eines perquè els i les joves puguin mesurar el consum d’alcohol.
  • Crear equips d’informació formats per joves (joves agents de salut).

El projecte Allcool ha estat elaborat per Spora Sinergies, Apdes, AUSL Bologna i el suport de l'Ajuntament de Tarragona.

Conductes de protecció i de risc: La gestió col·lectiva del consum d’alcohol

0-ALLCOOL-FLYER-front-2

ALLCOOL- Incrementant la conscienciació i la investigació-acció d'acció sobre el consum intensiu d’alcohol o Heavy Epsiodic Drinking (HED) entre joves amb ingressos baixos i joves adults a l’atur al sud d'Europa - és un projecte d'investigació-acció on un consorci de grups d'interès de 3 països d'Europa del sud (Portugal, Espanya i Itàlia) tenen l’objectiu d’intervenir en el consum intensiu d’alcohol (HED) entre els joves. Aquesta recerca pretén augmentar el coneixement sobre HED, centrant-se en les diferències sociodemogràfiques.

Aquesta investigació s'ha desenvolupat mitjançant la combinació de metodologies qualitatives i quantitatives, que inclou 372 qüestionaris i 2 grups de discussió amb joves de 18 a 29 anys, així com 1 entrevista grupal a professionals de la prevenció.

En la recerca s’han analitzat les conductes de protecció, és a dir els comportaments de consum -tant individuals com col·lectius- que limiten el consum d’alcohol o en minimitzen les conseqüències negatives a nivell social o de salut.

En aquest post, resumim alguns dels principals resultats relacionats amb els comportaments de protecció i risc de la joventut de Tarragona (Espanya).

Els resultats revelen que 8 de les 19 conductes de protecció analitzades es duen a terme sovint o sempre per part de més de més del 50% dels enquestats, mentre que només 3 de les conductes de protecció analitzades són dutes a terme per menys del 35% de les persones enquestades.

Els comportaments més freqüents estan orientats a la reducció de danys greus.

Per contra, els que tenen una freqüència més baixa es relacionen principalment amb la limitació de la quantitat d'alcohol consumit. Els comportaments protectors són menys freqüents entre aquelles persones que manifesten haver fet un HED. Les dades mostren que les persones que han completat un episodi HED en dues o menys hores realitzen amb menys freqüència tots els comportaments protectors que aquells que han trigat més de 2 hores. El grup que duu a terme més pràctiques de protecció són les dones de 24 a 29 anys.Les dades posen de manifest que la posició social no és una variable explicativa dels comportaments protectors. En canvi, hi ha diferències significatives pel que fa a l’edat i el sexe. A mesura que l'edat augmenta, els joves incorporen progressivament més conductes de protecció. Les persones de 24 a 29 anys realitzen amb més freqüència que les de 18 a 23 anys tots els comportaments protectors (16 punts percentuals). Els enquestats indiquen que, a mesura que s’han fet grans han anat incorporant alguns dels comportaments de protecció, com beure lentament o evitar barrejar diferents tipus de begudes.Pel que fa al sexe, les dones solen dur a terme tots els comportaments de protecció més sovint que els homes, independentment de la seva posició social o edat (12 punts percentuals). Per tant, el grup de població que posa en pràctica més comportaments protectors són les dones de 24 a 29 anys. De fet, les dones duen a terme comportaments protectors en major mesura a mesura que augmenta l'edat. En conseqüència, les diferències entre homes i dones no es redueixen amb l'edat, sinó que s'amplien.
Una cultura col·lectiva de consum: gestió col·lectiva del consum d'alcohol i conseqüències negatives.

Mentre que en les cultures de consum pròpies dels  països nord-europeus la gestió del consum d'alcohol i les seves conseqüències negatives és una responsabilitat individual, a Tarragona els joves tendeixen a gestionar-lo col·lectivament. Així, la responsabilitat no es circumscriu a l'individu, sinó que recau sobre el grup d'iguals.
Segons les dades quantitatives, tres de de les cinc conductes de protecció més habituals estan relacionades amb la cura dels amics, com per exemple assegurar-se d'anar a casa amb un amic o tenir algú que avisi quan ha begut massa. Per tant, els comportaments protectors més habituals són, en la seva majoria, estratègies grupals que permeten als joves gestionar col·lectivament els riscos del consum d'alcohol. A més d'aquests comportaments, els participants de les entrevistes esmenten moltes altres estratègies que han posat en pràctica per evitar que els seus amics beguin massa i d’altres en què en tenen cura quan aquests ja estan beguts. Per exemple, retirant-los la beguda, dient-los que no en queda, acompanyant la persona a casa seva, o estant al seu costat mentre es recuperen. Encara que no totes les pràctiques de cura que realitzen són necessàriament adequades, el fet que la majoria es realitzi en grup indica que hi ha una lògica col·lectiva en la cultura de consum. Aquestes dades mostren que el consum d'alcohol i, específicament, els comportaments de protecció necessiten d’un marc d'anàlisi centrat en el col·lectiu. És a dir, per entendre per què els joves tendeixen a dur a terme algunes conductes de protecció, no hem de centrar-nos en les accions individuals. Les persones no actuen únicament en funció de decisions racionals individuals, ni consideren quins són els beneficis i els riscos d'emprendre una acció individualment. Per contra, actuen en grup, en el marc d’una cultura col·lectiva de consum. En conseqüència, la gestió de les conseqüències no recau en l'individu que les pateix, sinó en el grup d’iguals que assumeix la responsabilitat. Tenir en compte la cultura col·lectiva relacionada amb el consum pot ajudar-nos a entendre i intervenir en el consum d'alcohol d'una manera eficaç i adequada.
El context pot facilitar o dificultar l’aparició de conductes de protecció

Els comportaments protectors menys freqüents estan relacionats amb la reducció de la quantitat d'alcohol consumit. Per exemple, alternant-lo amb aigua o amb altres begudes no alcohòliques, o posant-hi límits.

Les dades qualitatives revelen que els joves són conscients dels beneficis i la importància d'aquestes estratègies de protecció. A més, la majoria dels enquestats afirmen que solen beure aigua quan arriben a casa per no tenir ressaca. No obstant això, no és habitual fer-ho mentre estan de festa. Un factor que pot influir en la baixa presència d'aquest comportament és la característica material i estructural dels contextos d’oci nocturn, com ara l’elevat preu de l'aigua a les discoteques o la manca de fonts d'aigua potable. En conseqüència, en alguns casos, la incorporació de certes conductes de protecció no té a veure amb la informació disponible i/o la conscienciació sobre els beneficis de dur-la a terme, sinó amb el marc d’oportunitat de l’entorn en què es troben els joves.

Jornada anual de la Xarxa NUST “Com tenir cura de la salut a les nostres organitzacions: salut mental i treball”

Jornada Xarxa NUST

El divendres 16 de juny es va celebrar la Jornada anual de la Xarxa NUST a l’Auditori del Cibernàrium – Edifici MediaTic de Barcelona Activa. La Jornada va comptar amb diferents espais: la conferència inaugural, una taula sobre prevenció, networking durant la pausa, la presentació d’experiències i la cloenda.

La jornada, emmarcada en la Setmana dels Horaris, va ser inaugurada per Jordi Via, Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i per Pilar Solanes, Directora del Programa de Salut, que va actuar en nom de Gemma Tarafa, Comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona.

Seguidament, va tenir lloc la conferència marc a càrrec d’Aleix Caussa, de Spora Sinergies Cooperativa, que va centrar la seva ponència sobre la salut mental en els entorns laborals, del malestar psicològic generat per la discriminació i l’estigma que pateixen les persones amb trastorn mental.

A continuació, a la taula sobre estratègies preventives i de creació d’entorns saludables a les organitzacions, hi va participar el Departament de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, Barcelona Activa i dues empreses del Grup Motor de la Xarxa NUST (Criteria i Aigües de Barcelona) que van compartir experiències per a dur a la pràctica.

Després de la pausa amb networking, es va reprendre la Jornada amb la taula amb la presentació d’experiències en el camp de la inserció laboral de persones amb trastorns mentals, van participar la Fundació Joia, Obertament, Ndavant i el Departament de Riscos Laborals de l’Ajuntament de Barcelona.

Finalment, el tancament de la jornada va córrer a càrrec de Sara Berbel, directora general de Barcelona Activa i gerent de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona que va confirmar la necessitat de seguir impulsant estratègies que combinin la gestió del temps, l’accés al treball i l’atenció a la salut mental.

Noticia extreta de la nota de premsa de l'Ajuntament de Barcelona: http://eldigital.barcelona.cat/celebracio-de-la-jornada-anual-de-la-xarxa-nust-com-tenir-cura-de-la-salut-a-les-nostres-organitzacions-salut-mental-i-treball_527132.html

Què és la criança compartida?

minhocas

Els darrers anys ressona entre les formes d’organitzar la criança i l’educació en la primera infància el terme “criança compartida”, un concepte que per la seva novetat està generant certa confusió. Mirem d’apropar-nos!

Aquest és el nom que han triat alguns grups de famílies per organitzar-se i donar resposta a les necessitats de cura dels seus fills i filles, davant la manca de places i el descontentament amb l’Escola Bressol. La definició d’aquests grups és àmplia, ja que es tracta d’iniciatives comunitàries i autogestionades i, per tant, cadascuna pot prendre una forma particular. Tanmateix, hi ha alguns elements comuns que permeten entendre una mica millor aquesta realitat:

  • Es tracta de grups de famílies amb fills i filles en l’etapa prèvia a l’escolarització obligatòria; que compten amb un espai adequat per a la criança i, en molts casos, amb un acompanyament educatiu.
  • Els seus projectes pedagògics giren entorn d’un model educatiu no directiu i centrat en la persona i, com a conseqüència, compten amb ràtios molt petites d’acompanyant /infant.
  • Les famílies s’impliquen directament en la gestió del projecte, tant a nivell econòmic com en les diferents tasques de manteniment de l’espai.

En definitiva, els grups de criança compartida són una alternativa que sorgeix per donar resposta a les necessitats de cura dels i les nenes, però també per la necessitat que tenen moltes mares i pares d’acompanyar-se en l’experiència de la criança.

[Font de la imatge: http://corcrianzacompartida.blogspot.com.es/p/la-crianza-compartida_10.html]

El 80% dels catalans amb transtorn mental han estat discriminats en algun àmbit de la seva vida pel seu estat de salut mental

estigma-presentacio

El passat divendres 30 de setembre vam presentar l'estudi 'L'estigma i la discriminació en salut mental a Catalunya 2016' al Palau de la Generalitat, acte presidit per l'Hble. Sra. Neus Munté, consellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

L'estudi és fruit d'una investigació duta a terme per Obertament, la Universitat Autònoma de Barcelona i Spora Sinergies, i elaborat amb la col·laboració de l'Obra Social "la Caixa" i Janssen, amb l'objectiu d'explorar i identificar els factors psicosocials que estan relacionats amb l'estigma i la discriminació que pateixen les persones amb un trastorn mental a Catalunya.

La investigació s'ha dut a terme mitjançant la combinació de metodologies qualitatives i quantitatives. Les primeres s'han basat en 14 grups focals amb afectats en primera persona, familiars, professionals de la salut, personal de recursos humans, professionals de l'educació i joves; un total de 112 persones. Així mateix, s'ha administrat un qüestionari per avaluar l'estigma a 967 persones que han tingut un trastorn mental.

L'estudi es compon d'un document marc més una monografia específica per cadascun dels sis àmbits destacats: Educació, Laboral, Família, Parella, Salut i Relacions Socials.

Reptes del cooperativisme vers l’economia feminista

women-together-barbara-derechos-mujeres-genero

Els principis i valors que regeixen el funcionament de les empreses cooperatives, i que foren revisats per part de l’Aliança Cooperativa Internacional el 1995, ens parlen d’un model empresarial molt més humà que el de l’economia convencional. Els valors en que es basen les cooperatives són: auto-ajuda, responsabilitat, democràcia, igualtat, equitat i solidaritat. Els set principis estableixen: adhesió voluntària i oberta, gestió democràtica, participació econòmica, autonomia i independència, educació, formació i informació, cooperació entre cooperatives, interès per la comunitat. Així, el cooperativisme es presenta com un model que promou la igualtat de les persones en l’accés al treball i als recursos així com l’empoderament, apostant per la propietat col·lectiva i posant les persones al centre de les organitzacions.

Ara bé, la desigualtat en l’accés al treball no és una realitat que es desprenguin únicament del sistema econòmic. El capitalisme s’articula i actua sinèrgicament amb altres sistemes de dominació que provoquen una distribució desigual dels drets i dels recursos. El patriarcat és probablement el sistema de dominació més antic i de major abast en tant que afecta a totes les societats humanes i actua a tots els espais socials. És el sistema de dominació dels homes sobre les dones, sustentat sobre la institució de la família convencional (monògama i heterosexual) i que s’estén a la resta de la societat. Una de les expressions més visibles del patriarcat és l’anomenada divisió sexual del treball, que estableix una segregació de les persones en activitats econòmiques diferenciades en funció del seu sexe.

Ara bé, com es rebaten aquestes desigualtats des de l’economia?

La preocupació per la distribució sexual del treball i les desigualtats resultants en la distribució de l’accés als recursos, al treball i als espais de presa de decisions han estat una de les pedres angulars de les perspectives feministes dins l’economia. En aquest sentit, les perspectives feministes han desdibuixat els propis límits de l’economia com a espai de producció. Més concretament, la perspectiva de l’Economia Feminista emergeix posant el focus sobre la importància del treball domèstic i de cures com a sostenidor de la resta de l’economia, i senyalant la divisió sexual del treball com a arrel de les desigualtats entre dones i homes. En les darreres dècades s’ha desenvolupat el paradigma de la “sostenibilitat de la vida” que fa referència a la necessitat de facilitar totes aquelles activitats econòmiques que permeten la vida.

Com s’articulen el cooperativisme i l’economia feminista?

L’Economia Social i Solidaria (ESS), que integra el cooperativisme, i l’economia feminista tenen punts de trobada. La percepció cooperativa de l’economia prioritza la visió a llarg termini, sostenible i no especulativa, es responsabilitza de l’impacte social i ambiental de les seves activitats, se centra en donar resposta a les necessitats de les persones, i instaura la democràcia com a modus operandi.

En definitiva, tant l’ESS com l’economia feminista aposten per una economia basada en el valor d’ús i en la satisfacció de les necessitats humanes, en contraposició a la maximització del benefici en termes monetaris, que és el principi rector de l’economia convencional. Tant l’ESS com l’economia feminista es proposen posar a les persones al centre, i és amb aquest propòsit que els vincles entre ambdues s’estan enfortint els darrers anys.

Sí, l’ESS i l’economia feminista tenen punts de trobada, però això no és sinònim de que el cooperativisme estigui lliure de moltes de les crítiques feministes a l’economia. El cert és que el cooperativisme sorgeix i es dóna en el context d’una societat patriarcal i, per aquest motiu, reprodueix les seves lògiques. El cooperativisme no és aliè al fet que homes i dones s’ocupin sovint en sectors diferents de l’economia, i que uns es valorin més que els altres. Tampoc és aliè al fet que les dones s’ocupin de la major part del treball domèstic i de cures a la nostra societat, un conjunt d’activitats imprescindibles que es troben profundament menystingudes, i que té unes implicacions concretes sobre el treball mercantil de les dones, especialment en termes de conciliació dels temps laboral, personal i familiar. La nostra cultura és patriarcal, i els homes i dones que conformen el cooperativisme no en restem aliens.

La cultura patriarcal dins les organitzacions també es deixa veure en la forma en la que es prenen les decisions. Històricament han estat els homes (blancs, adults i heterosexuals[1]) els que han ocupat els espais de poder, les assemblees i els consells, i cal qüestionar fins a quin punt s’està redistribuint el poder en aquests espais actualment.

En síntesi, el cooperativisme és un model d’organització del treball que apunta cap a la igualtat entre les persones, però la fita és inassolible si no es tenen en compte les diverses fonts de la desigualtat. Articular l’economia feminista i el cooperativisme és avui en dia un repte fonamental per construir models que promoguin una veritable igualtat entre les persones.

[1] Ometem el factor socioeconòmic per l’estreta vinculació històrica entre el cooperativisme i el moviment obrer.

Imatge: Extreta de www.economiacritica.com